Lingüística quantitativa: Curial vs. Tirant. Una mateixa procedència geogràfica? 1. Introducció El Curial e Güelfa, nove ŀ la del segle XV, ens ha arribat anònima. Aquest fet ha motivat que els estudiosos cerquessin, si no l’autor, almenys la seva procedència geogràfica 1 . L’obra fou publicada per primera vegada el 1901 per Antoni Rubió i Lluch. Ja aquest gran erudit tingué cura de proclamar alt i fort que el Curial era una obra catalana (i no valenciana, recalcava). L’argument era de tipus patriòtic: l’amor a Catalunya del protagonista i la presència de personatges catalans i no cap de valencià. A més, adduïa algun tret lingüístic de caràcter impressionista. Anfós Par 1928 estudià monogràficament el Curial des del punt de vista lingüístic i arribà a la conclusió que era català, i pensà que, a causa de la cultura que l’anònim autor hi mostra, aquest devia tenir arrels en un lloc de prestigi: o Barcelona o Vic. La seva anàlisi mostra errors d’interpretació, com ara creure que les vocals finals en -e de tipus occidental (ell cante) eren resultat de la confusió de les àtones. També l’anàlisi del lèxic és ben dolent: per exemple, ignora el verb llavar i el pren per un italianisme. Par és amb Ramon Miquel i Planas autor també d’una exce ŀ lent edició filològica de la nove ŀ la (1932). Ramon Aramon 1930-33 en la seva joventut publicà una edició del Curial, on també defensa la catalanitat oriental i parla de la confusió de e/ a i de o/ u. Això és pura imaginació si s’analitza bé la llengua de la nove ŀ la. Sense dir-ho obertament és Par qui li ofereix els arguments lingüístics. També Jordi Rubió i Balaguer 1984 hi veu una obra purament catalana. Anton Espadaler 1984, després d’insultar els qui defensen el probable origen valencià del Curial, creu que cal situar-lo a terres d’Urgell. En el fons, els seus arguments lingüístics es basen també en Par. Els criteris històrics que addueix tampoc no tenen cap validesa. Germà Colón 1984 rebaté la posició d’Espadaler, el qual, el 2007, reprengué el tema i amb arguments històrics poc creïbles. Cal tenir en compte, però, que el 1954, Joan Coromines, amb la publicació del diccionari castellà, havia plantejat tot un altre enfocament. En la bibliografia de l’obra, sense demostrar-ho, exposà la idea que la nove ŀ la podia tenir un autor valencià, contràriament a tot el que els estudiosos esmentats havien dit fins aleshores. 1 Agraïm a Antoni Ferrando els comentaris que ha fet a una primera versió d’aquest treball. Vox Romanica 71 (2012): 131-159 Germà Colón / Maria-Pilar Perea / Hiroto Ueda La sospita de Coromines trobà aviat eco en Joan Veny 1971 i sobretot en Antoni Ferrando 1980, qui defensà la possible valencianitat amb bones raons, per bé que els seus arguments lingüístics, especialment de tipus lèxic, no són del tot convincents. L’argumentació millora en l’edició del Curial que fa l’any 2007 (Ferrando 2007: 20-24). Cal tenir en compte que, encara que no ho afirma rotundament, suggereix que la nove ŀ la fou escrita a Itàlia, potser a Nàpols (cf. Ferrando 2007: 22: «l’alternança de certs sinònims i variants . . . suggereixen que l’autor vivia en un lloc de confluència de catalanoparlants de les més diverses procedències dialectals, i aquest lloc, a mitjan segle XV l’hem de situar en algun dels més prestigiosos centres cortesans o universitaris d’Itàlia, dotats de bones biblioteques, com ara Roma, Florència, Pisa, Siena, Ferrara o, singularment, Nàpols»). Al llarg dels anys vuitanta, però, el mateix Coromines havia reculat en la seva opinió (cf. DECat., s. plegar), tot considerant que els arguments aportats per Ferrando el 1980 no eren suficients per acceptar la procedència valenciana de l’obra. Germà Colón (en premsa) considera que, des d’un punt de vista lingüístic, el Curial mostra força trets valencians - no tots, però. I, des d’una perspectiva discursiva, les a ŀ lusions a fets i cavallers catalans - i no valencians - semblen excloure el possible origen valencià del Curial. Aquest treball pretén d’examinar la llengua del Curial des d’un punt de vista quantitatiu, utilitzant les eines d’anàlisi existents i d’altres fetes a mida per determinar la procedència geogràfica de l’autor d’aquesta obra. El mètode idoni per establir una comparació quantitativa entre dos territoris geogràfics seria comptar amb un corpus, o, en el seu defecte, amb una obra literària del mateix període cronològic, semblant en extensió, en estil i en tema, per poder-ne comparar el vocabulari, l’estructura, la sintaxi, etc. Malauradament, ni un corpus com el CICA ni el Vocabulari de Faraudo no recullen una representació textual que sigui susceptible de permetre de fer comparacions. Tampoc, en el marc de la literatura, no hi ha cap obra redactada als territoris oriental o occidental no valencià que es pugui contrastar amb el Curial, i que pugui actuar com a text de control 2 . S’ha optat, doncs, per comparar la llengua del Curial e Güelfa amb una obra declaradament valenciana: el Tirant lo Blanch. És cert que aquesta té una extensió més gran (16.489 mots diferents davant dels 10.206 del Curial), però hi comparteix l’estil, el tema i la cronologia. Amb aquests pressupòsits s’ha optat, com a resultat de l’anàlisi, per provar fins a quin punt el Curial discrepa del Tirant; és a dir, més que quantificar les similituds entre dues obres - una oriental (inexistent) i una occidental -, es quantifica la dissimilitud que el Curial presenta amb el Tirant, per bé que, òbviament, s’hi troben coincidències de diversos tipus, que caldrà valorar. Els resultats mostren les diferències (i secundàriament les similituds) lingüístiques entre totes 132 2 Les obres literàries existents d’aquest període no acompleixen simultàniament els tres requisits esperats: cronologia, extensió i temàtica. Lingüística quantitativa: Curial vs. Tirant dues obres i aporten elements de judici per situar - o no - el Curial en un territori valencià. L’estudi es divideix en tres parts: en la primera s’indica la procedència de la documentació estudiada i es valora el mètode d’anàlisi quantitatiu emprat; en la segona es fa l’anàlisi dels resultats de la quantificació de la llengua de totes dues obres des de la perspectiva de l’estudi de les grafies, de la morfologia (nominal, pronominal i verbal), de la derivació, del lèxic i de la toponímia; en la tercera, s’extreuen les conclusions. 2. Metodologia 2.1 Provinença de la documentació Les edicions utilitzades són la que en va fer Aramon 1930-33, pel que fa al Curial i la de Hauf/ Escartí 1990, pel que fa al Tirant, atès que, de totes dues, se’n disposa de la versió electrònica 3 . Quan ha sorgit cap dubte, s’han consultat els respectius texts en paper i també s’ha recorregut a les edicions de Miquel i Planas-Par 1932 i de Hauf 2005. 2.2 Justificació Els recursos oferts per les noves tecnologies i la publicació d’obres en format electrònic permeten de superar l’observació impressionista d’un text i introduirhi tractaments basats en tècniques computacionals i estadístiques. És el cas de treballs com ara el de Woods 2001, en relació amb l’estudi i comparació de les freqüències dels mots en diverses obres i les conseqüències que se’n poden extreure. Vegeu, per exemple, a la Taula 1, el resultat de comparar els 20 mots més freqüents que apareixen en el Curial i en el Tirant. D’altra banda, el desenvolupament de l’estilometria, de vegades en el marc de la lingüística forense, per descobrir el plagi, pot contribuir a determinar l’autoria d’una obra (cf. Khmelev/ Tweedie 2001, Somers/ Tweedie 2003, Koppel/ Schler/ Argamon 2008 i 2011), però no s’ha aplicat encara per a la determinació geogràfica. 133 3 Agraïm a Lola Badia la gran amabilitat que ha tingut prestant-nos la seva versió electrònica del Curial, feta sobre l’edició Aramon. Per al Tirant hem disposat de la versió de la Biblioteca Lluís Vives. Germà Colón / Maria-Pilar Perea / Hiroto Ueda Taula 1 Curial Tirant N Mot Freq. % Mot Freq. % 1 E 8.249 5,59 E 22.796 5,44 2 QUE 5.619 3,81 DE 18.477 4,41 3 DE 4.259 2,89 LA 16.698 3,98 4 LA 4.161 2,82 QUE 14.181 3,38 5 LO 3.499 2,37 LO 10.846 2,59 6 A 3.013 2,04 A 8.094 1,93 7 NO 2.878 1,95 EN 7.851 1,87 8 EN 2.710 1,84 PER 7.233 1,73 9 PER 2.521 1,71 NO 6.054 1,44 10 CURIAL 1.485 1,01 LOS 4.775 1,14 11 LOS 1.408 0,95 COM 4.698 1,12 12 SE 1.340 0,91 AB 4.519 1,08 13 LI 1.328 0,90 LES 3.999 0,95 14 LES 1.225 0,83 TIRANT 3.238 0,77 15 COM 1.131 0,77 L 3.222 0,77 16 MOLT 1.113 0,75 SE 2.790 0,67 17 D 1.027 0,70 QUI 2.745 0,65 18 AB 1.014 0,69 LI 2.730 0,65 19 QUI 945 0,64 DEL 2.625 0,63 20 DEL 941 0,64 ÉS 2.431 0,58 2.3 Mètode quantitatiu emprat Els mots de les dues obres han estat quantificats i s’han disposat contrastivament en diversos fulls d’Excel de Microsoft, mitjançant l’aplicació de programes d’extracció lèxica, basats en el sistema Macro de VBA (Visual Basic for Applications), juntament amb alguns objectes facilitats per VBScript 4 . En aquest cas s’ha fet servir l’objecte anomenat «RegExp», que permet d’usar múltiples funcions de cerca d’informació textual extretes d’Expressions Regulars; i l’objecte denominat «Scripting Dictionary», que aporta una dimensió associativa d’una capacitat considerable. S’han preparat dos fulls, un per al Curial e Güelfa (146.886 paraules; 16.489 sense repetir) i una per al Tirant lo Blanch (416.252 paraules; 10.206 sense repetir). 134 4 Per complementar-ne l’anàlisi, també s’ha fet servir el programa d’anàlisi de corpus textuals Wordsmith 5.0.0.334. Lingüística quantitativa: Curial vs. Tirant Taula 2. Mostra del Curial e Güelfa Par. Text 1 CURIAL E GÜELFA 2 LLIBRE PRIMER 3 [¡O] quant és gran lo perill, quantes són les so ŀ licituts e les congoxes a aquells qui·s treballen en amor! Car posat que alguns amats de la fortuna, aprés de infinits infortunis, sien arribats al port per ells desijat, tants emperò son aquells qui rahonablement se’n dolen, que anvides pusch creure que entre mil desaventurats se’n tròpia un que hage amenada la sua causa a gloriosa fi. Taula 3. Mostra del Tirant lo Blanch Par. Text 1 Tirant lo Blanch 2 A HONOR, LAHOR E GLÒRIA DE NOSTRE SENYOR DÉU JESUCRIST E DE LA GLORIOSA SACRATÍSSIMA VERGE MARIA, MARE SUA, SENYORA NOSTRA, COMENÇA LA LETRA DEL PRESENT LIBRE APPELLAT TIRANT LO BLANCH, DIRIGIDA PER MOSSÉN JOANOT MARTORELL, CAVALLER, AL SERENÍSSIMO PRÍNCEP DON FERRANDO DE PORTOGAL. 3 Molt excel·lent, virtuós e gloriós princep, rey spectant: jatsia per vulgada fama fos informat de vostres virtuts, molt majorment ara he hagut noticia de aquelles per vostra senyoria voler-me comunicar e disvetlar vostres virtuosissims desigs sobre los fets dels antichs virtuosos e en fama molt gloriosos cavallers, dels quals los poetes e hystorials han en ses obres comendat, perpetuant lurs recordations e virtuosos actes. Per poder tractar texts amb les grafies pròpies del català antic ha calgut de definir la lletra utilitzada per formar paraules. S’ha redefinit una metalletra ‘\l’ com una classe de lletres [#a-zA-Z\xC0-\xD6\xD8-\xF6\xF8-\xFF·’-], que conté assignacions del codi ASCII i signes especials, com ara el punt volat (·), l’apòstrof (’) o el guió (-). D’aquesta manera es poden tractar tots dos texts sense les limitacions pròpies de les lletres convencionals. La metalletra ‘\w’, oferta per l’Expressió Regular de VBScript, inclou sols [A-Za-z0-9_], que són lletres majúscules i minúscules, juntament amb xifres i una barra baixa (_). En aquest cas ‘\w’ és inconvenient tant pel fet de no incloure les lletres utilitzades en català com pel fet d’incloure signes que no són propis de paraules catalanes. L’avantatge de la funció de dimensió associativa facilitada per el «Scripting Dictionary» és la seva capacitat de detectar l’existència de la forma en qüestió sense haver de recórrer a cerques seqüencials ni binàries. La cerca resulta instantània pel que fa a l’índex de lletres permeses en la dimensió associativa, en lloc de l’índex de xifres obligatori en la dimensió normal. 135 Germà Colón / Maria-Pilar Perea / Hiroto Ueda La primera columna de la llista contrastiva mostra les solucions detectades per la llista de formes emmagatzemades en la dimensió associativa. Les dues colomnes següents indiquen la freqüència dels mots en les obres estudiades. L’última columna equival a la suma de les xifres de les columnes anteriors. 136 5 Per a més informació sobre el sistema de tractament textual emprat, vegeu Ueda 2009. Taula 4. Llista contrastiva de freqüència (1) Pr+V: Pr+V Curial Tirant Total em 40 6 46 ens 0 2 2 es 3 17 20 et 7 5 12 hi 166 404 570 ho 364 347 711 la hi 0 0 0 la y 0 0 0 la’n 0 0 0 les hi 0 0 0 li 1020 1630 2650 li n’ 0 0 0 (. . .) Taula 5. Llista contrastiva de freqüència (2) V+Pr: V+Pr Curial Tirant Total -hi 7 102 109 -ho 61 106 167 -la 137 302 439 -las 0 2 2 -la-y 1 17 18 -les 21 78 99 -les-hi 0 4 4 -les-me 1 2 3 -les-se 0 2 2 -les-vos 1 1 2 -li 304 1054 1358 -li’n 2 0 2 (. . .) En l’anàlisi de les formes lingüístiques sorgeix la necessitat d’observar els contexts textuals. S’ha elaborat un programa de KWIC (Key Word in Context), que permet d’analitzar tant el context anterior com el posterior juntament amb l’identificador del paràgraf on la paraula clau apareix (taula 6). En els fulls d’Excel la dimensió de les columnes es pot escurçar o allargar d’acord amb les necessitats de l’investigador. L’avantatge de preparar una eina informàtica pròpia de tractament textual és la seva flexibilitat i aplicabilitat posteriors. A més, atès que s’ha dissenyat a mida permet de superar les limitacions imposades pels programes prefabricats 5 . 3. Resultats Els resultats obtinguts del contrast entre totes dues obres es quantifiquen en valors absoluts. Per evitar repeticions innecessàries, les xifres obtingudes s’han inclòs entre claudàtors: en primer lloc, consta la que correspon al Curial; en segon lloc, la que correspon al Tirant. Lingüística quantitativa: Curial vs. Tirant 137 Taula 6. Paraules clau en el seu context Par. Par. Anterior Context &’l-se’n Posterior Context &’ls-s’en &’ls-se’n &-la-se’n &-lo·us-en &-lo-se’n Curial 18 Curial: 18 h menys que la Güelfa, lo pres per la mà e amenant-lo-se’n a la sua casa, en la següent forma li parlà: Curial 833 Curial: 833 ll, e Curial muntà en la galera del capità, e menà’l-se’n en Partènope, on era lo rey Carles; emperò de tants pres bé Curial 635 Curial: 635 eebre, molt honorablement acompanyat, e menà’ls-se’n a posar al seu hostal, e aqui los festejà e honrà molt, e ls do Tirant 2241 Tirant: 2241 E Diafebus pres lo home e portà’l-se’n a sa posada, que ja stava en la scala per dar-li la volta. Tirant 595 Tirant: 595 irant anà tot sol, e pres a un rey d’armes e portà’l-se’n III milles luny de alli, e dix-li semblants paraules: Tirant 3454 Tirant: 3454 bra molt alegre e pres a Tirant per la mà e portà’l-se’n , lo qual anava vestit ab gipó de ceti carmesi, ab manto abrigat e Tirant 1940 Tirant: 1940 Portà’ls-se’n a sopar ab ell e féu-los seure al cap de la taula, ans de tots Tirant 3314 Tirant: 3314 E portà-la-se’n molt ben acompanyada, segons la filla de tal rey se pertanyia Tirant 2793 Tirant: 2793 restat negú, però trobaren-la molt riqua e portaren-la-se’n . Germà Colón / Maria-Pilar Perea / Hiroto Ueda 3.1 Les grafies En general, s’observa asistematicitat en les grafies, tant vocàliques com consonàntiques. En alguns casos, però, sembla que és possible establir un cert comportament sistemàtic. S’indiquen a continuació les alternances observades: 3.1.1 Vocalisme: a / e. Per bé que, en general, es podria establir la relació: Curial → a (per representar el so àton); Tirant → e (per representar el so àton), com indiquen els exemples següents: - amb a: monastir [42/ 0], monastirs [1/ 0], vaxella [4/ 0], enujarà [1/ 0], terçanell [1/ 0], malayta [2/ 0], ambaxador [23/ 0], ambaixador [3/ 0]; - amb e: monestir [2/ 19], monestirs [0/ 6], vexella [0/ 10], enujerà [0/ 1], terçenell [0/ 1], maleïta [0/ 1], embaxador [0/ 104], embaixador [0/ 14], embeixador [0/ 1], tremuntana [0/ 2]. Es troben, però, diversos contraexemples que afecten la representació d’una mateixa paraula en la mateixa obra: maravell [7/ 0], maravellar [6/ 0], maravellades [1/ 0], maravelloses [2/ 0], maravellava [1/ 0]; meravell [1/ 0]; sagell [0/ 12], segell [0/ 2]. D’altra banda, les grafies representen, en el cas del Tirant, la pronúncia actual del mot, malgrat que en algun cas també apareix al Curial: sancera [0/ 3], sançera [0/ 1], laugeres [0/ 1], laugers [0/ 2], lauger [1/ 9], laugera [2/ 6], laugeria [0/ 4]. En el Curial també es troben: sencera [2/ 0], leugeres [1/ 0] leugerament [8/ 0]. 3.1.2 Vocalisme: e / i. Novament, sembla que es pot aplicar la relació: Curial → i (amb tancament de la e àtona); Tirant → e (per representar el so àton), com indiquen els exemples següents: - amb i: visitava [1/ 0], requirir [4/ 0], discernir [1/ 0], fingint [4/ 0], artifici [1/ 10], vestidures [0/ 13]; - amb e: vesitava [0/ 2], requerir [0/ 3], decernir [0/ 1], fengien [0/ 1], desmenuir [0/ 1], artefici [0/ 1], enventiva [0/ 1], determene [0/ 1], vestedures [3/ 0]. Hi ha, però, correspondències inverses: demoni [1/ 0], però dimoni [0/ 1] o difraudar [0/ 1]; comportaments asistemàtics en totes dues obres: enclinà [2/ 0], inclinà [2/ 2], inclina [0/ 2]; i vaci ŀ lacions en una mateixa obra: envestigar [0/ 1], investigats [0/ 1], o determenar [0/ 4], determinació [0/ 1]; conquesta [0/ 30], conquista [1/ 0], conquistà [0/ 10]; desmenuyt [0/ 1], desmenuït [0/ 1], disminuhir [0/ 1]; deceplines [1/ 0], deciplina [0/ 1], deceplina [0/ 1]. 3.1.3 Vocalisme: e / o. Es pot establir la relació: Curial → e (per representar el so àton); Tirant → o (per representar el so àton): - amb e: emplir [1/ 0], ergull [6/ 0], ergulloses [1/ 0]; -amb o: omplir [0/ 1]. 3.1.4 Vocalisme: o / u. Es pot establir la relació: Curial → u (per representar el so àton); Tirant → o (per representar el so àton): 138 Lingüística quantitativa: Curial vs. Tirant - amb u: rubins [2/ 0], pronusticant [2/ 0], escurpí [1/ 0]; -amb o: robí [0/ 5], robins [0/ 14], pronosticant [0/ 2], rofià [0/ 3], presomir [0/ 1], sofir [0/ 2]; - amb comportament asistemàtic: montanyes [1/ 0], muntanyes [0/ 7]; sobirana [5/ 16], subirana [0/ 10]; agramont [0/ 1], agramunt [0/ 80]. Quant al vocalisme tònic, no és possible d’establir generalitzacions: jonc [1/ 0], junch [0/ 1]; sufre [2/ 0]; sofre [0/ 2]. 3.1.5 Vocalisme: inserció d’epèntesi. El Curial conté diversos exemples d’inserció d’epèntesi davant s líquida: estiguera [1/ 0], esmena [1/ 0], estrena [1/ 0], espill [0/ 9], estic [1/ 0]; fet oposat al que s’esdevé al Tirant: stiguera [0/ 1], smena [0/ 14], strena [0/ 1], spill [1/ 9], stic [0/ 2]. S’observen, però, alguns contraexemples: estol [0/ 48], stol [0/ 19], espiga [0/ 1], spigues [0/ 2], espies [2/ 1], spies [0/ 7]. 3.1.6 Consonantisme: vaci ŀ lacions. S’aprecien nombroses vaci ŀ lacions gràfiques en una mateixa obra: anch [3/ 0] ~ anc [2/ 0]; deliberà [10/ 13], dellibera [0/ 1], delliberà [0/ 17]; egualar [2/ 6], egualava [2/ 0], egua ŀ lar [0/ 1]; desti ŀ lar [0/ 1] ~ destilant [0/ 1] ~ destilasen [0/ 1]; pennora [1/ 0], penyora [1/ 6]; sennora [1/ 0]; senyora [159/ 643]; empedien [0/ 1] ~ enpedien [0/ 1]; demesiat [0/ 3] ~ desmesiat [0/ 1], diamant [1/ 1], diamà [0/ 8]; ciprés [0/ 6] ~ siprés [0/ 7]; com també quan es comparen totes dues (vetlaren [1/ 0], vellaren [0/ 1]; llave [1/ 0], lave [0/ 1]; segle [1/ 0], setgle [0/ 1]; huytanta [1/ 2], huytena [0/ 2], huyté [0/ 2], però vuytanta [1/ 0]; vídues [1/ 1], vídua [0/ 1], viduïtat [1/ 0], però viudo [0/ 1]), sense la possibilitat, però, d’arribar a establir un comportament sistemàtic. 3.1.7 Consonantisme: grafies particulars. En el Tirant, el so [ ɣ a] (dagua [0/ 6], degua [0/ 6], tingua [0/ 30], paguar [0/ 7], obliguats [0/ 5], atorguat [0/ 11], preguant [0/ 4], veguades [0/ 23]) 6 es grafia -gua-, en un bon nombre de casos, independentment de la seva categoria gramatical. Succeeix el mateix amb el so [ka], representat per -qua 7 (desembarquat [0/ 1], cerquant [0/ 1], flaqua [0/ 2]). En el Curial, aquest fet s’esdevé molt esporàdicament (pleguàs [1/ 1], cerqua [1/ 1], guastes [1/ 0]). En el Tirant, el so [ ʎ ] és representat de vegades per il (fermail [0/ 1], ventail [0/ 1]), i més freqüentment per ill (fermaill [0/ 12], taillar [0/ 6], beill [0/ 1], batailla [0/ 178], trebaills [0/ 2]), fet que no s’esdevé mai en el Curial. El Tirant tendeix a representar els grups consonàntics cultes: sancts [0/ 30], defuncts [0/ 1], conjuncts [0/ 1]. En el Curial s’observa un cas de palatalització: agenyollava [1/ 0]. 3.1.8 Consonantisme: contrasts gràfics. És possible de determinar alguns contrasts gràfics, que podrien tenir repercussions des del punt de vista de la pronúncia: 139 6 En valors absoluts [0/ 581]. 7 En valors absoluts [0/ 78]. Germà Colón / Maria-Pilar Perea / Hiroto Ueda 3.1.8.1 Vertader vs. verdader: - Curial: vertaderament [1/ 0], vertaderes [1/ 0], vertadera [1/ 0]. - Tirant: verdadera [0/ 41], verdader [0/ 35], verdaderes [0/ 2], verdaderament [0/ 28], verdaders [0/ 4]. 3.1.8.2 Ordonar vs. ordenar: - Curial: ordonadament [2/ 0], ordonàs [1/ 0], ordonar [6/ 0], ordonaren [2/ 0], ordona [1/ 0], ordonà [8/ 0], ordonarà [1/ 0], ordonava [3/ 0], ordonats [2/ 0], ordonets [2/ 0], ordonança [5/ 0]; però ordenar [1/ 14]. S’observen casos amb e, quan es troba en sí ŀ laba tònica: ordenes [1/ 0], ordene [1/ 1]. - Tirant: ordena [0/ 4], ordenà [0/ 44], hordenà [0/ 4], ordenava [0/ 1], horde [0/ 5], ordenaren [0/ 18], hordenaren [0/ 2], hordenar [0/ 2], desordenar [0/ 1], ordenàs [0/ 2], ordenadament [0/ 4]. 3.1.8.3 Reial vs. real. Domina al Curial la solució que no és pròpia de València: reial [1/ 0], reyal [4/ 0], reyals [2/ 0]; però al Tirant: real [5/ 76], reals [0/ 11]. 3.1.8.4 Epèntesi consonàntica. - Curial: valdrie [1/ 0], voldrie [1/ 0], toldràs [2/ 0], voldràs [3/ 0], aldre [2/ 0]; però: volria [1/ 84]. - En el Tirant no s’usa l’epèntesi: valria [0/ 7], dolria [0/ 2], dolre [0/ 38], molre [0/ 1], absolre [0/ 2], tolre [0/ 19], tolré [0/ 2], volré [0/ 1], volríem [0/ 2], poríem [0/ 7], volrem [0/ 3], dolran [0/ 1], volran [0/ 19], volràs [0/ 24], dolrà [0/ 2], volrà [0/ 49] 8 . 3.1.8.5 Reebre vs. rebre i similars. - Curial: reeb [3/ 0], reebre [7/ 0], reebas [2/ 0], reebedor [1/ 0], reebudes [4/ 0], reebuts [11/ 0], reebent [4/ 0], reebut [10/ 0], reebés [7/ 0]; reembre [4/ 0], creegué [3/ 1], creegats [1/ 0]. - Tirant: rebut [0/ 32], rebuts [0/ 21], rebre [0/ 52], reb [0/ 8], rebedor [0/ 1], rebés [0/ 4], rebudes [0/ 6], rebent [0/ 1], rembre [0/ 9]. 3.2 La morfologia 3.2.1 La morfologia nominal Pel que fa al gènere, hi ha formes de masculí acabades amb -o: ferro [5/ 21]; però també ferre [0/ 8], ferres [0/ 1], que són majoritàries en el Tirant: çego [0/ 1], triümpho [0/ 32], capdillo [0/ 68], çervo [0/ 2], coixo [0/ 2], coxo [0/ 2], muro [0/ 1], cuyro [0/ 15]. També apareixen al Curial: mònstruo [1/ 0], manto [2/ 22]. El mateix s’esdevé en els plurals: mantos [0/ 4], cervos [0/ 1], servos [0/ 1], ànimos [0/ 11], capdillos [0/ 11]; però mònstruos [1/ 0]. 140 8 Esporàdicament alre [0/ 7] (també aldre [0/ 7]), perquè la forma majoritària és altre [230/ 425]. Lingüística quantitativa: Curial vs. Tirant Alguns femenins incorporen la marca morfològica, i són majoritaris en el Tirant: dexebla [1/ 0], noybla [1/ 0]; eguala [0/ 2], simpla [0/ 2], ignocenta [0/ 3], inocenta [0/ 1], bullenta [0/ 1], hereua [0/ 1], hereva [0/ 2], miserabla [0/ 1], nobla [0/ 3], pobra [0/ 2]. En el plural es troben totes dues solucions en ambdues obres: excellentes [1/ 0]; sangrentes [0/ 2]. S’observen formes de plural inusuals: desigs [17/ 2]; però desijos [0/ 1]; o el masculí genoveses [3/ 0]. No apareixen en el Curial els demostratius: exa [0/ 1], eixa [0/ 1]; aqueixes [0/ 4], aquex [0/ 4]; però sí aqueix [24/ 18]. Les solucions dominants de les formes possessives són: mia [179/ 917], mies [18/ 151], tua [95/ 396], tues [16/ 51], sua [456/ 964], sues [87/ 136]. Meua-teua-seua són absents tant en el Curial com en el Tirant. Les formes masculines singulars i plurals són nombroses en totes dues obres: meu [88/ 465], meus [19/ 206]; teu [34/ 138], teus [18/ 78], seu [167/ 422], seus [97/ 241]. 3.2.2 La morfologia pronominal En aquest apartat s’examinen les formes pronominals simples proclítiques i enclítiques, les combinacions dobles i les combinacions ternàries, en diferents contexts (precedint o seguint V(ocal), W (semivocal) i C(onsonant)). Per raons d’economia, llevat que no sigui representatiu, s’inclou sols un exemple de cada obra per a cada context. 3.2.2.1 Formes simples proclítiques En posició proclítica (taula 7) s’observa una sistematicitat en les solucions i una presència compartida en totes dues obres: Taula 7 vos V: vos oblida/ vos encontre [49/ 140] vos C: vos vulla/ vos volria [112/ 359] hi V: hi agué/ hi anà [47/ 111] hi C: hi baixa/ hi caldria [114/ 206] li V: li abelliria/ li acostava [117/ 316] li C: li besà/ li caurà [802/ 1313] ho V: ho acabaré/ ho atorgà [106/ 94] ho C: ho compliré/ ho cobre [255/ 243] En la taula 8, s’observa l’alternança en les solucions següents pel que fa a: a) les formes elidides en contrast amb les plenes, que semblen més usuals, per bé que les primeres, tant en el Curial com en el Tirant, són numèricament rellevants (cf. m’V vs. me V; t’V vs. te V; n’V vs. ne V); i b) les formes plenes (majoritàries) en contrast amb les reforçades (minoritàries) (cf. me C vs. em C; nos C vs. ens C; te C vs. et C; se C vs. es C): 141 Germà Colón / Maria-Pilar Perea / Hiroto Ueda Taula 8 m’V: m’aconort/ m’afalaga [152/ 311], però me C: me basta/ me callaré [141/ 603], però me V: me acompanyarà/ me arranque [12/ 227] em C: em desplau/ em dispondré [40/ 6] nos V: nos acompanyarà/ nos amà [22/ 84] nos C: nos deu/ nos fa [26/ 118], però ens C: ens combatrem [0/ 1] t’V: t’abilles/ t’age [1321/ 2074], però te C: te vulles/ te volria [208/ 344], però te V: te ama/ te entenc [36/ 76] et C: et coman/ et vulla [3/ 1] n’V: n’abateren/ n’abominen [27/ 270], però ne C: ne vullau/ ne vulles [318/ 576] ne V: ne agueren/ ne aportarà [102/ 152] se V: se abillà/ se abstenia [212/ 681] se C: cobrí/ se comana [1176/ 2424], però es C: es deu/ es retira [2/ 9] 3.2.2.2 Formes simples enclítiques S’observen realitzacions sistemàtiques en totes dues obres en els casos que la taula 9 recull. La freqüència de l’estructura pronominal depèn de les obres. Hi ha resultats, marcats amb un asterisc, que no tenen reflex en el Curial, fet que es podria justificar fins a un cert punt per l’extensió menor de l’obra. L’alternança en els dos darrers casos s’explica per una qüestió gràfica: ho~o i hi~y. 142 Taula 9 -nos C-nos: *C-nos: C-nos: C-nos: C-nos: *W-nos: façam-nos/ vénen-nos alargar-nos/ ajudant-nos/ fes-nos/ perdigau-nos posam-nos [0/ 4] donar-nos donant-nos donats-nos [0/ 6] [3/ 8] [5/ 22] [5/ 13] [4/ 1] -la V-la: C-la: C-la: C-la: con- C-la: C-la: C-la: W-la: roba-la/ vaig-la/ prengam-la/ témplan-la/ pregar-la/ trobant-la/ port-la/ mirau-la/ trobà-la creix-la donem-la havien-la suplicar-la tocant-la vist-la cercau-la [34/ 128] [1/ 1] [1/ 2] [18/ 24] [41/ 73] [21/ 30] [14/ 17] [4/ 27] -li V-li: C-li: C-li: C-li: C-li: C-li: sig- C-li: W-li: trobà-li/ parech-li/ vullam-li/ daran-li/ notificar-li/ nificant-li fas-li/ dau-li/ suplica-li vech-li tolguam-li estan-li ajudar-li / replicant-li has-li digau-li [81/ 321] [15/ 1] [2/ 6] [21/ 158] [31/ 151] [62/ 103] [76/ 230] [12/ 81] -ne/ n V’n: *C-ne: *C-ne: C-ne: C-ne: C-ne: C-ne: *W-ne: dónan’n/ tinch-ne metam-ne deman-ne/ dar-ne/ sperant-ne/ fas-ne/ féu-ne portàn’n [0/ 1] [0/ 1] exien-ne parlar-ne prenent-ne fes-ne [0/ 15] [26/ 105] [3/ 19] [17/ 37] [8/ 18] [3/ 2] -ho/ u V-ho: fa-ho/ C-ho: *C-ho: C-ho: C-ho: C-ho: C-ho: *W-ho: demana-ho dix-ho/ façam-ho deixarannotificaracabant-ho/ fas-ho/ digau-ho [10/ 1]; leix-ho [0/ 1] ho/ donenho/ recordarmirant-ho fes-ho [0/ 9] però V-ho: [3/ 1] ho [10/ 10] ho [18/ 55] [15/ 16] [6/ 2] repartí-u [0/ 49] -hi/ y V-hi: *C-hi: *C-hi: C-hi: C-hi: dar- C-hi: C-hi: *W-hi: havia-hi vull-hi [0/ 1] anem-hi morien-hi/ hi/ anar-hi mesclant-hi/ fas-hi/ dáu-hi/ [1/ 0]; [0/ 2]; muntaren-hi [2/ 36]; volent-hi voldries-hi féu-hi [0/ 9]; però V-hi/ però C-hi: [1/ 14] però C-hi/ [2/ 4] [1/ 15] però W-hi/ ve-y [0/ 31] porem-y aturar-y féu-y [0/ 2] [0/ 1] [0/ 1] Lingüística quantitativa: Curial vs. Tirant Atípicament, s’aprecia una única solució pronominal las (taula 10) en el Tirant, que, tot i que es pot atribuir a error, es troba també documentada al facsímil (1978) de l’edició príncep de 1490, i corroborada a les edicions de Hauf (1990 i 2005). Taula 10 -les V-les: *C-les: C-les: C-les: C-les: C-les: *W-les: adobà-les/ leixem-les poden-les/ robar-les/ posant-les/ esperàs-les/ digau-les mostra-les [0/ 1] miraven-les guardar-les reptant-les fes-les [2/ 4] [0/ 9] [3/ 24] [3/ 10]; [8/ 25] [5/ 5] posaren-las [0/ 1] Els casos de la taula 11 mostren alternança quant a la realització reduïda o plena de les formes pronominals enclítiques (V’l vs V-lo; V’ls vs V-los; V’m vs V-me; V’s vs V-se; V’t vs V-te); i en un cas pel que fa a la realització plena o reduïda (W-se vs W’s]: 143 Taula 11 -lo/ l V’l: crida’l/ C-lo: *C-lo: C-lo: C-lo: C-lo: C-lo: W-lo: trobà’l prech-lo/ donem-lo fan-lo/ trobar-lo/ trobant-lo/ has-lo/ forçau-lo/ [11/ 379]; tench-lo [0/ 7] festegen-lo cercar-lo torbant-lo fes-lo dexau-lo però V-lo: [9/ 36] [34/ 168] [95/ 215] [75/ 102] [125/ 280] [14/ 117] lansa-lo/ environà-lo [3/ 13] -los/ ls V’ls: tro- C-los: *C-los: C-los: C-los: C-los: C-los: W-los: bà’ls/ crida’ls reeb-los/ donem-los fan-los/ trobar-los/ abraçantfes-los/ tornau-los/ [32/ 157]; dix-los [0/ 5] tolen-los cercar-los los/ pregantmès-los leixau-los però *V-los: [8/ 27] [17/ 60] [20/ 112] los [17/ 53] [8/ 20] [6/ 61] lansa-los [0/ 4] -.me/ m V’m: C-me: *C-me: C-me: C-me: C-me: C-me: W-me: adoba’m/ reeb-me/ clam-me tiràvan-me/ robar-ne/ trobant-me/ forças-me/ dau-me/ faça’m trob-me [0/ 1] volien-me venjar-ne lançant-me fas-me plau-me [25/ 102]; [2/ 20] [7/ 11] [17/ 195] [21/ 62] [36/ 33] [9/ 112] però V-me: vingua-me/ iré-me [1/ 1] -se/ s V’s: acabà’s C-se: C-se: C-se: C-se: C-se: W-se: cuyda’s llig-se/ fan-se/ acabar-se/ trobant-se/ mès-se/ deu-se/ [95/ 497]; tench-se iran-se lançar-se mesclant-se pres-se féu-se però V-se: [4/ 5] [73/ 223] [81/ 216] [152/ 152] [6/ 45] [14/ 47]; fallia-se/ però *W’s: anà-se [6/ 96] veu’s [0/ 3] -te/ t V’t: esdre- C-te: C-te: C-te: C-te: C-te: C-te: W-te: ça’t/ moga’t faç-te/ notificam-te/ gloriejan-te/ dar-te/ comunifas-te/ deu-te/ [61/ 39]; veig-te pregam-te man-te menjar-te cant-te/ vulles-te féu-te [1/ 1] però V-te: [29/ 47] [2/ 5] [3/ 12] [10/ 82] donant-te [17/ 13] torna-te [5/ 12] [1/ 2] Germà Colón / Maria-Pilar Perea / Hiroto Ueda En relació amb el pronom vos, en la taula 12, sols es troba us seguint un verb acabat en vocal. 144 Taula 12 -vos/ V-us: C-vos: C-vos: C-vos: C-vos: C-vos: C-vos: W-vos: -us prega-us/ prech-vos/ clam-vos/ man-vos lançar-vos/ significantfas-vos/ arrancauplàcia-us certifich-vos trametrem- [0/ 12] tallar-vos vos/ recoresforçatsvos [0/ 47] [3/ 17] [15/ 70] vos [10/ 3] [26/ 144] dant-vos vos [26/ 1] [5/ 45] 3.2.2.3 Combinacions dobles Les combinacions binàries, no gaire nombroses, tenen lloc entre els pronoms que s’indiquen en les taules 13 i 14. Es pot observar que hi ha estructures no presents en el Curial (*) - no hi ha cap cas de les combinacions nos ho / vos ho, la’n, los hi i les hi; i sols les solucions esporàdiques de lo’m i los me -, com s’esdevenia en casos anteriors, però també s’observen absències en el Tirant (+), en especial pel que fa a algunes realitzacions contextuals minoritàries de les combinacions t’ho, lo’m, la’m, lo’n, la’s, la se, li’n, les me, lo hi, i a les combinacions se li, l(o)s li i les hi, que no són presents en aquesta obra. Taula 13 M’HO LO’M / LO’N / LO NE LO SE / LA SE LOS HI/ LO HI N’HI LO MA LES HI +m’ho c [1/ 0]: +lo’m c [1/ 0]: +lo’n c [1/ 0]: +c-lo-se [1/ 0]: *los hi C [0/ 2]: lo hi c [17/ 75]: n’hi c [1/ 13]: m’ho pensava lo’m tragués lo’n pregaven amenant-lo-se los hi féu lo hi caldria n’i moriren t’ho c [8/ 5]: *c-lo’m [0/ 12]: *c-lo’n [0/ 4]: v’l-se [6/ 24]: *c-los-hi [0/ 18]: lo hi [6/ 16]: n’hi’v [7/ 44]: t’o devia/ t’o fes-lo’m preguaren-lo’n comença’l-se/ besar-los-hi lo hi atorgà n’i agué diga tornà’l-se +t’ho v [5/ 0]: v-l-me [4/ 2]: *v-l-ne [0/ 4]: *v-la’s [0/ 13]: *v’ls-hi [0/ 10]: +c-lo-hi [2/ 0]: c-n-hi [1/ 5]: t’o han mostra’l-me pregua’l-ne ligà-la’s lançà’ls-hi dir-lo-y hach-n’i c/ w-m’ho +la’m c [2/ 0]: *c-los-ne [0/ 6]: *v-la-se [0/ 2]: *les hi c [0/ 7]: v-lo-hi [4/ 38]: *v-n’hi [0/ 4]: [4/ 12]: la’m pot donar/ fan-los-ne portà-la-se les hi besàs esquinçà-lo-y venia-n’i vull-m’o/ la’m voldrà diguen-m’o *v-m’ho [0/ 2]: +la m’v [1/ 0]: *v’ls-ne [0/ 1]: *v-les-se [0/ 4]: *les hi v [0/ 2]: digua-m’o; la’m amenàs trametre’ls-ne torne-les-se les hi ajudà dexa-m’o *c-t’ho [0/ 2]: c-la’m [1/ 3]: *c-les-hi [0/ 2]: dar-t’o dar-la’m donar-les-hi *v-les-hi [0/ 6]: donà-les-hi Lingüística quantitativa: Curial vs. Tirant Les estructures de la taula 15, que recullen les combinacions binàries anteriors, però en altres posicions contextuals, mostren comportaments particulars: 1) en les columnes 1 i 2, es destaca el canvi d’ordre pronominal en el Curial, esporàdic en la segona combinació: ne me o ne se (en lloc de me ne o se ne); 2) en la columna 3, en 145 Taula 14 LA HI / LES VOS S’HI NOS HO / LA’N LI’N SE LI LOS ME / LES HI VOS HO LES ME la hi c: +c-les-vos s’hi c [22/ 82]: *nos ho v *la’n c [0/ 6]: li’n c [22/ 45]: +se li c [4/ 0]: *r-los-me la hi defena [1/ 0]: toldres’hi fehien/ [0/ 1]: nos ho la’n conli’n calsassen se li mès [0/ 6]: [10/ 0] / la y la-us s’i daria ha manat strenyia dar-los-me besàs [1/ 25] la hi: c-les-vos s’hi v [2/ 23]: *c-vos-ho *c-la’n [0/ 2]: +li n’v [1/ 0]: +se li v [2/ 0]: +v-les-me la hi atorgà [2/ 2]: recitars’i acordà [0/ 6]: darpreguar-la’n li’n aportes se li empliren [2/ 0]: mostra- [5/ 0] / la y les-vos vos-ho les-me aguera [0/ 3] v-la-hi [2/ 34]: *v-s’hi [0/ 7]: *v’ns-ho c-li’n [2/ 24]: +c-se-li [4/ 0]: enbolicà-la-y acostà-s’i [0/ 1]: ha’nsdonen-li’n lexant-se-li ho v-li’n [2/ 12]: dolia-li’n Taula 13 M’HO LO’M / LO’N / LO NE LO SE / LA SE LOS HI/ LO HI N’HI LO MA LES HI +m’ho c [1/ 0]: +lo’m c [1/ 0]: +lo’n c [1/ 0]: +c-lo-se [1/ 0]: *los hi C [0/ 2]: lo hi c [17/ 75]: n’hi c [1/ 13]: m’ho pensava lo’m tragués lo’n pregaven amenant-lo-se los hi féu lo hi caldria n’i moriren t’ho c [8/ 5]: *c-lo’m [0/ 12]: *c-lo’n [0/ 4]: v’l-se [6/ 24]: *c-los-hi [0/ 18]: lo hi [6/ 16]: n’hi’v [7/ 44]: t’o devia/ fes-lo’m preguaren-lo’n comença’l-se/ besar-los-hi lo hi atorgà n’i agué t’o diga tornà’l-se +t’ho v [5/ 0]: v-l-me [4/ 2]: *v-l-ne [0/ 4]: *v-la’s [0/ 13]: *v’ls-hi [0/ 10]: +c-lo-hi [2/ 0]: c-n-hi [1/ 5]: t’o han mostra’l-me pregua’l-ne ligà-la’s lançà’ls-hi dir-lo-y hach-n’i c/ w-m’ho +la’m c [2/ 0]: *c-los-ne [0/ 6]: *v-la-se [0/ 2]: *les hi c [0/ 7]: v-lo-hi [4/ 38]: *v-n’hi [0/ 4]: [4/ 12]: la’m pot donar/ fan-los-ne portà-la-se les hi besàs esquinçà-lo-y venia-n’i vull-m’o/ la’m voldrà diguen-m’o *v-m’ho [0/ 2]: +la m’v [1/ 0]: *v’ls-ne [0/ 1]: *v-les-se [0/ 4]: *les hi v [0/ 2]: digua-m’o; la’m amenàs trametre’ls-ne torne-les-se les hi ajudà dexa-m’o *c-t’ho [0/ 2]: c-la’m [1/ 3]: *c-les-hi [0/ 2]: dar-t’o dar-la’m donar-les-hi *v-les-hi [0/ 6]: donà-les-hi Germà Colón / Maria-Pilar Perea / Hiroto Ueda el Curial, el segon pronom adopta una forma reforçada i no plena: nos-en o vos-en (en lloc de nos-ne i vos-ne); 3) en la columna 4, en el Curial, el segon pronom pren la forma plena (-la-te) i no elidida com en el Tirant (-la’t); 4) finalment, en la columna 5, en el Tirant, el primer pronom de la forma proclítica adopta la forma vos (cal recordar que en la taula 12, aquest pronom apareixia seguint un verb acabat en vocal: prega-us). 146 Taula 15 1. ME’ / TE’N 2. SE’N 3. NOS / VOS EN 4. LA TE 5. VOS HI *me n’v [0/ 6]: se n’v [159/ 509]: *c-nos-ne [0/ 1]: *v-la’t [0/ 2]: ha-la’t *vos hi v [0/ 1]: me n’alegre; però se n’abominen/ anem-nos-ne, vos i ha portat se’n hagueren, però *c-vos-ne [0/ 14]: tornar-vos-ne, però +ne m’v: ne m’avets +ne s’v [2/ 0]: +c-nos-en [1/ 0]: +v-la-te [1/ 0]: *us hi v [0/ 1]: us hi an, [2/ 0] ne s’aprofitaren essent-nos-en; mena-la-te, però *us hi c [0/ 1]: us hi c-vos-en [7/ 1]: torneu donar-vos-en La resta de contextos (cf. la taula 16) de les combinacions esmentades en la taula 15 - les quals no són sempre presents en el Tirant (cf. nos en, vos en, (e)l vos, us/ vos hi) o solament s’hi troben en algunes realitzacions contextuals (me’n, te’n) - tenen un comportament recurrent i sistemàtic. Taula 16 ME’ / TE’N NOS EN - VOS EN VOS / LO - LOS US/ VOS HI SE’N +me’n c [11/ 0]: +nos en v [7/ 0]: +c-vos-el [0/ 2]: +c-vos-hi [0/ 4]: se’n c [126/ 254]: me’n pogués nos en són estades trametré’l-vos fer-vos-hi se’n brodàs te’n c [16/ 23]: +nos n’v [0/ 2]: *c-lo-us [0/ 2]: +v-us-hi [0/ 2]: c-se’n [50/ 146]: te’n clames/ te’n bese nos ne entram dir-lo-us volria-us-hi vench-se’n +te n’v [1/ 0]: +vos ne c [0/ 5]: +c-los-vos [2/ 0]: v-se’n [28/ 218]: te’n anaves vos ne torneu donar-los-vos fallia-se’n c me’n [14/ 26]: +vos n’v [0/ 2]: ajudar-me’n vos n’espera *v-me’n [2/ 2]: vingua-me’n [0/ 2] / iré-me’n [2/ 0] c-te’n [6/ 20]: dir-te’n/ anar-te’n v-te’n [3/ 4]: torna-te’n [1/ 0] / tornate’n [2/ 4] Lingüística quantitativa: Curial vs. Tirant Cal fer notar l’absència, en totes dues obres, llevat de les li (les li haguera [1/ 0]) i de los li (los li havia [1/ 0], los li lunyà [2/ 0], donats-los-li [2/ 0], levà’ls-li [0/ 1]), de les combinacions de datiu singular amb les formes personals singulars de l’acusatiu (li’l, li la = ant. lo li i la li) tant en posició proclítica com enclítica. Les combinacions ternàries són presents molt minoritàriament tant en el Curial (amenant-lo-se’n [2/ 0], menà’ls-se’n [2/ 0], mena-la-te’n [2/ 0]) com en el Tirant (portà’l-se’n [0/ 1], portà’ls-s’en [0/ 1], portà-la-se’n [0/ 1], portaren-la-se’n [0/ 1]). 3.2.3 La morfologia verbal El Curial i el Tirant, en general, comparteixen determinades solucions pròpies de la llengua antiga, com ara l’acabament -ys de la 2a persona singular del present d’indicatiu dels verbs l’arrel dels quals acaba en fricativa prepalatal [6/ 5]: coneys [1/ 0], enfelloneys [1/ 0], indueys [1/ 0], proveys [1/ 0], posseheys [0/ 2], corregeys [0/ 1], poseheys [0/ 1], parteys [0/ 1]; o la presència de pretèrits perfets forts, molt més accentuada en el Curial [69/ 43]: fuist [19/ 1], haguist [5/ 0], volguist [3/ 4], perdist 2/ 0], elegist [2/ 0], rist [2/ 0], parist [2/ 0], partist [2/ 0], meresquist [2/ 0], venguist [1/ 1]; sabist [1/ 0], esforcist [1/ 0], escalfist [1/ 0], desigist [1/ 0], demanist [1/ 0], defenist [1/ 0], tornist [1/ 0], jurist [1/ 0], visquist [1/ 0], donist [0/ 4], diguist [0/ 4], rebist [0/ 3], etc.; volch [1/ 0]; estech [13/ 0]. S’aprecien, però, elements contrastables: 3.2.3.1 Les desinències -am/ -au vs. desinències -em/ -eu (en les primeres i segones persones dels presents d’indicatiu, subjuntiu i imperatiu): Freqüents en Curial / Tirant: -am: perdam [2/ 0], ajudam [2/ 0], digam [2/ 0], siam [1/ 32], trobam [1/ 6], vullam [1/ 4], que esdevenen més minoritàries en el Curial en la segona persona: -au: digau [3/ 89], lexau [3/ 5], trau [2/ 4], pensau [1/ 31], anau [1/ 25], mirau [1/ 25], jau [1/ 10], parlau [1/ 3], callau [1/ 3], estau [1/ 2], matau [1/ 0], vullau [0/ 122], blasmau [1/ 0], siau [0/ 79], façau [0/ 44], hajau [0/ 28], tingau [0/ 26]. -em [110/ 250]: havem [32/ 57], anem [16/ 28], sabem [10/ 14], podem [10/ 10], volem [5/ 9], devem [4/ 15], avem [4/ 8], lexem [3/ 5], tornem [2/ 15], combatem [2/ 2], conexem [2/ 2], trobem [2/ 2]; -eu: inexistent en el Curial [0/ 323]: haveu [0/ 197], deveu [0/ 43], aveu [0/ 25], trameteu [0/ 6], porteu [0/ 5], dexeu [0/ 5], dubteu [0/ 2], accepteu [0/ 2], dupteu [0/ 2], comporteu [0/ 2], denegueu [0/ 1], merexeu [0/ 2], etc.; llevat del cas de conexeu [1/ 6]. 3.2.3.2 L’extensió -sc [sk] vs. -x(c) [ ʃ k] tant en formes de present d’indicatiu (PI), pretèrit perfet (PP), present de subjuntiu (PS) i imperfet de subjuntiu (IS): • PI: Tirant -eix-: - 2a conjugació: conex [0/ 1], regonex [0/ 1], crex [0/ 1], merex [0/ 1]; coneixen [0/ 2], mereixen [0/ 1]; - 3a conjugació: procehex [0/ 3], posehex [0/ 3], exce ŀ lex [0/ 1], ponex [0/ 1], florex [0/ 1], partex [0/ 1], repartex [0/ 1], conduex [0/ 1], seguex [0/ 3], aconseguex [0/ 2]; serveixen [0/ 3], regeixen [0/ 2], obeheixen [0/ 2], proceheixen [0/ 2], poseheixen [0/ 1], exceleixen [0/ 1], compleixen [0/ 1], pereixen [0/ 1], parteixen [0/ 1], segueixen [0/ 3], aconsegueixen [0/ 1], serveixen [0/ 3]; 147 Germà Colón / Maria-Pilar Perea / Hiroto Ueda - i amb variacions: -exc: merexch [0/ 1]; -ixc: vixch [0/ 3]; -eixc: mereixch [0/ 1]; -ix: hixen [0/ 3]; perseguixen [0/ 1]. • PP: Tirant -ixc-: - 2a conjugació: naxqué [0/ 4], naixquí [0/ 2], naixqué [0/ 1]; merexqueren [0/ 1]; - 3a conjugació: ixquí [0/ 2], ixqué [0/ 105], ixquè [0/ 2], ixquérem [0/ 1], ixqueren [0/ 53], vixqué [0/ 4], vixqueren [0/ 12]. • PS: Tirant -eixc-: - 2a conjugació: peixquen [0/ 1], mereixquen [0/ 1], vixquen [0/ 1]; - 3a conjugació: serveixqua [0/ 1], obeheixca [0/ 1], feneixca [0/ 1], indueixca [0/ 1], segueixca [0/ 2]; obeixquen [0/ 1], feneixquen [0/ 1], parteixquen [0/ 1], segueixquen [0/ 1], serveixquen [0/ 3]; - i amb variacions: -exc: merexch [0/ 1], retribuexch [0/ 1]; possehexca [0/ 1], destrohexca [0/ 1], exceŀ lexca [0/ 1], destroexqua [0/ 1], seguexqua [0/ 1]; enseguexques [0/ 1], pervertexques [0/ 1], partexques [0/ 1], destruexques [0/ 1], seguexquen [0/ 1]; -eixc: mereixch [0/ 1]; -ixc: vixca [0/ 6], vixcha [0/ 1], vixqua [0/ 8], ixqua [0/ 29]; partixquen [0/ 1], restituixquen [0/ 1], vixquen [0/ 1], ixquen [0/ 4]. • IS: Tirant: -xc-: - 2a conjugació: naxqués [0/ 3], vixqués [0/ 2], merexqués [0/ 1]; - 3a conjugació: ixqués [0/ 16]. • PI: Curial/ Tirant -sc-: - 2a conjugació: meresch [1/ 0], meresc [1/ 0]; - 3a conjugació: conduesc [1/ 0], elegesch [2/ 4], servesch [1/ 1], partesch [0/ 4], reduesch [0/ 2], instituesch [0/ 2], succehesch [0/ 1]; perèscan [1/ 0], partèscan [1/ 0]; floresquen [0/ 1], distribuesquen [0/ 1], introduesquen [0/ 1]; • i amb variacions: visch [0/ 2]. • PP: Curial/ Tirant: -sc-: - 2a conjugació: nasqué [6/ 0], cresqué [6/ 0], meresquí [1/ 0]; meresqué [1/ 1]; nasqueren [2/ 0]; - 3a conjugació: isqué [17/ 20], isqueren [4/ 8]. • PS: Curial/ Tirant: -esc-: - 2a conjugació: meresca [4/ 0], cresca [2/ 0], pusquen [2/ 0]; - 3a conjugació: partesca [5/ 22], guaresca [2/ 0], enfellonesca [1/ 0], peresca [1/ 0], regesca [1/ 1], succeesca [0/ 1], possehesca [0/ 2], corregesca [0/ 1], succehesca [0/ 1], procehesca [0/ 1], ponesca [1/ 1]; proveesques [1/ 0], perèscan [1/ 0], partèscan [1/ 0]; floresquen [0/ 1], distribuesquen [0/ 1], introduesquen [0/ 1]; 148 Lingüística quantitativa: Curial vs. Tirant - i amb variacions: -eisca: serveisca [0/ 1]; -isc: vischa [0/ 1], revischa [0/ 1], isca [1/ 0]; isquen [0/ 3]. • IS: Curial/ Tirant: -sc-: - 2a conjugació: cresqués [1/ 0], meresqués [2/ 0], cresquesses [1/ 0]; - 3a conjugació: isquesen [1/ 0]. - La mateixa alternança s’observa en altres verbs: pusch [26/ 0], pusc [30/ 0], pusca [35/ 0], puscha [5/ 0], pusquen [2/ 0], puscam [3/ 0]; puch [0/ 113], puc [0/ 2]; puixca [0/ 1]; i en altres temps verbals. vixquera [0/ 1] (Si fos mort, vixquera ab ínclita fama) (plusquamperfet). 3.2.3.3 Tenc vs. tinc. Te-: tenc [23/ 0], tendràs [1/ 1] obtendràs [0/ 1] tench [30/ 2]. Ti-: tinc [0/ 1], tinch [0/ 384], ti [1/ 0], sostinch [0/ 1], tindràs [2/ 1], obtindràs [2/ 0], mantindràs [1/ 0]. 3.2.3.4 Formes de present de subjuntiu: tròpia [7/ 0], tròpias [1/ 0], tropiam [1/ 0]. 3.2.3.5 Tendència al canvi de conjugació: júnyer [6/ 7], junyir [3/ 0]; reebre [7/ 0], rebre [0/ 52], recebir [0/ 4]. 3.2.3.6 Contrast en formes de participi: haüts [8/ 0]; aguts [0/ 6], haguts [0/ 5]; merescut [14/ 0], viscut [4/ 1]; merexcut [0/ 1], vixcut [0/ 10]. 3.2.3.7 Realitzacions del pretèrit perfet d’ésser: fonc [144/ 0], fonch [237/ 39]; fo [1/ 3], fon [1/ 1278], fón [0/ 5]. 3.2.3.8 Solucions pròpies del Curial - 2a persona del plural del present de subjuntiu: -ats [104/ 0]: merescats [1/ 0], puscats [4/ 0], podats [1/ 0], perdats [1/ 0], acordats [1/ 0], recordats [4/ 0], creegats [1/ 0], plangats [1/ 0], romangats [1/ 0], prengats [5/ 0], tengats [2/ 0], obtengats [1/ 0], captengats [1/ 0], vengats [3/ 0], vingats [1/ 0], sapiats [19/ 0], partiats [1/ 0], ajats [3/ 0], hajats [11/ 0], vullats [37/ 0], temats [1/ 0], escrivats [3/ 0], feyats [1/ 0], etc. - 2a persona del plural: -ets (present, imperfet, futur, condicional) [646/ 0]: havets [138/ 0], volets [29/ 0], vets [28/ 0], sabets [19/ 0], diets [18/ 0], podets [17/ 0], haurets [16/ 0], porets [14/ 0], avets [13/ 0], serets [12/ 0], trobarets [11/ 0], farets [10/ 0], érets [9/ 0], metets [9/ 0], havíets [7/ 0], anets [7/ 0], donets [7/ 0], veurets [7/ 0], devets [7/ 0], poríets [6/ 0], prenets [6/ 0], entenets [6/ 0], vindrets [1/ 0], etc. - 2a persona del plural del present d’indicatiu: -its [34/ 0]: romanits [1/ 0], penits [3/ 0], tenits [17/ 0], detenits [1/ 0], mantenits [1/ 0], venits [10/ 0], obrits [1/ 0], etc. - 2a persona del singular del condicional fort [6/ 0]: aguerats [1/ 0], haguérats [4/ 0], poguérats [1/ 0]. - Un únic cas de terminació en -ssi-: volguessin [1/ 0] (atribuïble a error) 9 . - Imperfet de subjuntiu de fer: fáes [2/ 0] en contrast amb fés [0/ 3]. 149 9 Efectivament, a l’edició de Miquel i Planes consta volguessen (llibre II, p. 162, 5473). Germà Colón / Maria-Pilar Perea / Hiroto Ueda 3.2.3.9 Discrepàncies gràfiques - Alternança s/ ss en l’imperfet de subjuntiu: trobasses [1/ 0], guardasses [1/ 0], offegasses [1/ 0], anasses [4/ 0], menasses [1/ 0], pregasses [0/ 1], tornasses [0/ 1]; però anasen [0/ 1], sperasen [0/ 1], tirasen [0/ 1], entrasen [0/ 1], posasen [0/ 2], passasen [0/ 2], acompanyasen [0/ 2]; no sistemàtica: haguesses [3/ 4], poguesses [3/ 4], fesen [0/ 1], poguesen [0/ 1]. - Desinència -an en el Curial (al present d’indicatiu, imperfet d’indicatiu, present de subjuntiu, pretèrit plusquamperfet, amb casos esporàdics en el Tirant): contémplan [1/ 0], donan [1/ 0], etc.; però demanan [0/ 1]; trobàvan [1/ 0], pronusticàvan [1/ 0], començàvan [1/ 0], cercàvan [5/ 0], fayan [1/ 0], deyan [5/ 0], feyan [6/ 0], etc.; dègan [1/ 0], crègan [1/ 0], dígan [1/ 0], atèngan [1/ 0], vengan [1/ 0], véngan [3/ 0], aguéran [2/ 0]; haguéran [3/ 0], haguèran [1/ 0], volguéran [2/ 0]. 3.3 La derivació El Curial i el Tirant comparteixen l’ús de diversos sufixos, que poden aparèixer amb més o menys freqüència segons la paraula: -ança [69/ 318]: venjança [12/ 20], sperança [14/ 198], significança [0/ 5], recordança [3/ 0], fermança [1/ 0], ordenança [2/ 0], bonança [2/ 0], ordonança [5/ 0], desesperança [3/ 0], deliurança [5/ 0], usança [11/ 0], etc. -ença [22/ 155]: creença [2/ 2], temença [1/ 2], naxença [1/ 2], desconexença [1/ 8], partença [2/ 0], etc. -ància [18/ 84]: abundància [2/ 28], ignorància [2/ 25], arrogància [2/ 0], repugnància [1/ 0], moderància [1/ 0], temperància [6/ 0], instància [3/ 6], inconstància [1/ 3], etc. -ejar [7/ 15]: festejà [4/ 2], tempestejà [1/ 0], verduguejà [1/ 0], senyoreja [1/ 8], frontereja [0/ 1], temoreja [0/ 1], senyorejà [0/ 1], lagotejà [0/ 1], festeja [0/ 1], etc. -dora [14/ 99]: faedora [3/ 1], robadora [1/ 0], maltractadora [1/ 0], tragitadora [1/ 0], perseguidora [1/ 0], merexedora [0/ 24], peccadora [0/ 12], sdevenidora [0/ 8], mereixedora [0/ 7], vencedora [0/ 6], etc. -ura [8/ 21]: oradura [2/ 0], letradura [2/ 0], sutzura [2/ 0], dolçura [1/ 0], ligadura [1/ 0], brutura [1/ 0], vestidura [0/ 8], delicadura [0/ 6], brodadura [0/ 2], etc. -itud [2/ 27]: ingratitud [1/ 0], multitud [1/ 12], celsitud [0/ 12], solicitud [0/ 1], fortitud [0/ 1], servitud [0/ 1]. -atge [2/ 32]: lenguatge [1/ 3], salvatge [1/ 2], heretatge [0/ 10], hermitatge [0/ 6], cortinatge [0/ 3], etc. -ificar [4/ 29]: parificar [2/ 0], certificar [2/ 0], significar [0/ 7], magnificar [0/ 5], edificar [0/ 3], damnificar [0/ 3], etc. -ejar [22/ 87]: festejar [11/ 9], senyorejar [3/ 27], pledejar [1/ 2], colpejar [1/ 1], pecejar [1/ 0], mercadejar [1/ 0], quistionejar [1/ 0], voltejar [1/ 0], vaguejar [1/ 0], triquejar [1/ 0], batejar [0/ 22], gloriejar [0/ 6], menejar [0/ 5], etc. -ble [162/ 423]: notable [28/ 1], possible [25/ 36], terrible [11/ 6], inextimable [10/ 8], incredible [7/ 0], favorable [6/ 21], rahonable [5/ 3], espaventable [5/ 0], acceptable 150 Lingüística quantitativa: Curial vs. Tirant [4/ 1], agradable [4/ 0], honorable [4/ 0], recordable [3/ 0], venerable [3/ 0], delectable [3/ 0], menyspreable [2/ 0], abhominable [2/ 0], insoferible [2/ 0], avorrible [2/ 0], saludable [1/ 0], amagable [1/ 0], llenegable [1/ 0], enemigable [1/ 0], desviable [1/ 0], sobrable [1/ 0], vituperable [1/ 0], reposable [1/ 0], aprofitable [1/ 0], delitable [1/ 0], instable [1/ 0], vincible [1/ 0], invincible [1/ 0], etc. -ós [168/ 750]: valerós [30/ 52], dolorós [11/ 21], desijós [11/ 11], virtuós [10/ 291], amorós [9/ 2], ultrajós [9/ 0], famós [8/ 41], poderós [6/ 30], maravellós [5/ 1], fumós [5/ 0], graciós [4/ 12], vergonyós [4/ 4], luxuriós [4/ 2], furiós [4/ 0], rabiós [3/ 1], superbiós [3/ 0], avantajós [3/ 0], tenebrós [2/ 11], preciós [2/ 7], viciós [2/ 3], luminós [2/ 3], etc. -osa [106/ 519]: rabiosa [8/ 1], copiosa [8/ 1], valerosa [8/ 1], ansiosa [6/ 2], gloriosa [4/ 71], dolorosa [4/ 42], vergonyosa [4/ 11], maravellosa [4/ 2], congoxosa [4/ 0], graciosa [3/ 19], enujosa [3/ 10], tenebrosa [3/ 5], etc. -osos [58/ 250]: preciosos [16/ 0], envejosos [11/ 4], amorosos [4/ 5], valerosos [4/ 3], luminosos [2/ 2], meravellosos [2/ 1], lagrimosos [2/ 0], tempestuosos [2/ 0], gloriosos [1/ 22], dolorosos [1/ 19], poderosos [1/ 6], dubtosos [1/ 4], superbiosos [1/ 2], ociosos [1/ 2], desijosos [1/ 2], maravellosos [1/ 2]¸ pomposos [1/ 2], saborosos [1/ 1], freturosos [1/ 1], amargosos [1/ 0], etc. -oses [23/ 167]: precioses [9/ 15], infructuoses [2/ 1], maravelloses [2/ 0], vanaglorioses [1/ 0], victorioses [1/ 0], ergulloses [1/ 0], tremoloses [1/ 0], sarnoses [1/ 0], valeroses [1/ 0], estuporoses [1/ 0], etc. Hi ha, però, elements contrastables: a) El sufix -esa apareix en tots dos texts: -esa [121/ 134]: bellesa [62/ 0], avinentesa [12/ 0], vellesa [10/ 0], longuesa [9/ 0], noblesa [5/ 14], riquesa [4/ 6], larguesa [4/ 2], fortalesa [4/ 1], peresa [4/ 0], pobresa [2/ 2], privadesa [2/ 0], gentilesa [1/ 29], grandesa [1/ 0], franquesa [1/ 0], saviesa [0/ 73], malesa [0/ 6], franquesa [1/ 0], lindesa [0/ 1], subtilesa [0/ 1], bonesa [0/ 1], cavalleresa [0/ 1], etc., però -ea no surt mai al Curial: -ea [0/ 288]: agudea [1], legea [4], malea [1], naturalea [2], fortalea [7], noblea [39], subtilea [1], gentilea [58], bellea [100], vellea [6], granea [16], bonea [3], pregonea [1], pobrea [1], ferea [2], perea [1] 10 , magrea [3], altea [4], lealtea [2], avinentea [2], longuea [1], flaquea [9], riquea [20], franquea [1], com també -ees: [0/ 3]: gentilees [1], riquees [4]. -eses torna a aparèixer en ambdues obres: -eses: [15/ 23]: riqueses [11/ 17], belleses [4/ 0], maleses [0/ 2], nobleses [0/ 2], fortaleses [0/ 2], alteses [0/ 2]. b) L’ús dels superlatius és gairebé inexistent en el Curial, a diferència del Tirant: -íssim [2/ 113]: altíssim [1/ 0], fortíssim [1/ 11]; valentíssim [0/ 49] nefandíssim [0/ 6], grandíssim [0/ 11], fidelíssim [0/ 4], crestianíssim [0/ 7], cristianíssim [0/ 1], sereníssim [0/ 10], etc.; -íssima. [7/ 223]: grandíssima [4/ 105], dolcíssima [1/ 0], bellíssima [1/ 11], lentíssima [1/ 0], sacratíssima [0/ 44], sereníssima [0/ 14], exce ŀ lentíssima [0/ 8], crudelíssima [0/ 5], i ŀ lustríssima [0/ 5], etc.; -íssims [0/ 36]: valentíssims [0/ 17], fidelíssims 151 10 Però, per dissimilació, pereosament [1/ 0]. Germà Colón / Maria-Pilar Perea / Hiroto Ueda [0/ 5], grandíssims [0/ 3], crudelíssims [0/ 3], etc.; -íssimes [0/ 23]: grandíssimes [0/ 12], nefandíssimes [0/ 4], bellíssimes [0/ 2], honestíssimes [0/ 2], etc. c) La utilització dels sufixos -ció i -cions és freqüent en ambdues obres (consolació [10/ 5], disposició [9/ 44], affecció [7/ 0], execució [5/ 23], destrucció [4/ 21]; lamentacions [1/ 33], suplicacions [0/ 12], persecucions [2/ 2], transformacions [1/ 0], salutacions [1/ 0]), però sols en el Tirant s’utilitza la grafia -tió [0/ 66]: destructió [0/ 16], electió [0/ 8], benedictió [0/ 7], maledictió [0/ 3], contrictió [0/ 3], demostratió [0/ 2], satisfactió [0/ 2], afectió [0/ 2], perfectió [0/ 2], aflictió [0/ 2] . . .; i -tions [0/ 17]: perfections [0/ 7], suplications [0/ 3], benedictions [0/ 2], recordations [0/ 1]. d) El sufix -idat és molt més rendible al Curial: -idat: brevidat [3/ 0], liberalidat [1/ 0], doctilidat [1/ 0], magnanimidat [1/ 0], concavidat [1/ 0], suavidat [0/ 1] . . . El sufix -ical sols apareix al Curial: -ical [5/ 0]: angelical [2/ 0], musical [3/ 0]. e) El sufix -igne no apareix mai al Curial: -igne [0/ 15]: maligne [0/ 1], benigne [0/ 14]. 3.4 Les partícules gramaticals 3.4.1 Els indefinits Contrasts: degú [33/ 11], degun [1/ 4], degunes [1/ 0], deguna [0/ 15] vs. negú [0/ 406], negun [0/ 87], neguna [0/ 153], nengú [0/ 8], nengun [0/ 1], nenguna [0/ 5], neguns [0/ 3], negunes [0/ 13], ningú [0/ 2], que no apareix mai al Curial. Alcuna [1/ 0], alguna [154/ 152], algú [16/ 36]; qualsevulla [0/ 52], comsevulla [0/ 1], quinsevulla [0/ 1], onsevulla [0/ 1], honsevulla [0/ 4], qualssevulla [0/ 1], quesvulla [0/ 1], quisvulla [0/ 8]; queacom [3/ 0]. 3.4.2 Els adverbis Curial: adonc [7/ 0], adonchs [16/ 0]; despuys [54/ 0], depuys [2/ 0], despuis [2/ 0], després [0/ 1], però aprés [113/ 822], enaprés [0/ 1]; sota [2/ 0], desota [1/ 0], però desots [0/ 2]; atresí [1/ 0], atressí [7/ 0]; ladonc [64/ 0], lladonc [9/ 0], lladoncs [1/ 0], ladonchs [55/ 0], lladonchs [2/ 0]; enloc [2/ 0], enloch [1/ 0]; arrere [4/ 0], a rere [1/ 0], derrere [4/ 0]; dementre [1/ 0], mentretant [1/ 0], però mentre [65/ 1], mentres [0/ 1]; nulls temps [106/ 0], però may [6/ 1]; abans [88/ 0], però ans [223/ 341]. Tirant: sovén [6/ 0], sovent [0/ 1]; però sovint [1/ 61]; tostemps [0/ 146], totstemps [0/ 1], sempre [0/ 25]; davall [7/ 31], devall [0/ 1]; hui [1/ 10]; dellà [0/ 12], però enllà [2/ 0]. 3.4.3 Les conjuncions: donques [3/ 0], donc [18/ 0], adoncs [16/ 0], donchs [38/ 121]; casi [0/ 4], quasi [39/ 104]. 3.4.4 Les preposicions: quantra [1/ 0], quantres [3/ 0], contre [2/ 0], contra [158/ 154]; devés [1/ 4], devers [0/ 140]. 3.4.5 Els interrogatius: quiny [29/ 0], quinys [5/ 0]; quin [0/ 70], quins [0/ 5]. 152 Lingüística quantitativa: Curial vs. Tirant 3.5 Elements lèxics 3.5.1 S’aprecien diversos contrasts lèxics: - minyó [7/ 0], minyons [2/ 0], minyona [4/ 0]; xica [1/ 0], chich [0/ 1], chica [0/ 1], chiqua [0/ 2], chiquet [0/ 1]; vaylet [1/ 3], fadrina [2/ 1], fadrins [2/ 1]; - esgleia [1/ 0], sgleya [1/ 0], esgleya [5/ 0], esgleyes [1/ 0]; eglésia [0/ 1], sglésia [0/ 111], església [0/ 3], sglésies [0/ 10]; - àguila [2/ 0]; àquila [0/ 2]; - noces [6/ 0], boda [0/ 1], bodes [0/ 32]; - guardonar [2/ 0], gualardonar [0/ 1]; - selva [1/ 0], mareselva [1/ 0]; silva [0/ 2], madresilva [0/ 2]; - successor [1/ 0], successora [1/ 0]; succeïdor [0/ 3], succehidora [0/ 3], sucçehidora [0/ 1], succeïdora [0/ 1], succeïdors [0/ 2]; - ordonar (Curial) vs. ordenar (Tirant); cf. §3.1.8.2. - mullar (mullada [2/ 0]; mullat [2/ 0]) vs. banyar (banya [0/ 1], banyà [0/ 1], banyada [0/ 1], banyara [0/ 1]; banyaren [0/ 1], banyareu [0/ 1], banyàs [0/ 1], banyava [0/ 1], banye [0/ 1]); - muntar [10/ 0] vs. pujar [0/ 38]; - acendemà [2/ 0], però endemà [0/ 79]; - abdós [1/ 0], abdosos [22/ 0], però abduys [0/ 79]. 3.5.2 Absències Taula 17 en el Tirant en el Curial gayre [16/ 0], gayres [1/ 0], gaire [1/ 0] reprochar [0/ 20], reprotxar [0/ 1], reproche marjal [1/ 0], marjals [2/ 0] [0/ 5], reproches [0/ 1], reproxe [0/ 1] medir [1/ 0] taronger [0/ 1], tarongers [0/ 2] raure [1/ 0] mitjançant [0/ 2], mijançant [0/ 10], migançant toldre [28/ 0], tolre [19/ 0], toldré [4/ 0], tolc [1/ 0] [0/ 1] mentira [1/ 0] miserable [0/ 65], miserabla [0/ 1], miserables sodegat [1/ 0] [0/ 19], miserablement [0/ 1] medir [1/ 0], mediren [1/ 0] rench [0/ 9] (malgrat els torneigs del Curial) menejant [1/ 0] renegar [0/ 7], renegarà [0/ 1], renegaria [0/ 1], bròfega [2/ 0] renegà [0/ 1], renegat [0/ 8], renegats [0/ 1] ausades [1/ 0] riquea [0/ 20], riquees [0/ 1], riquesa [0/ 6], vesprada [7/ 0] riqueses [0/ 1] plegar ‘arribar’ [1/ 0], plegar [1/ 0], etc. subtilea [0/ 1], subtilesa [0/ 1], subtilitat [0/ 2], ahurten [2/ 0] subtilment [0/ 4] oronella [1/ 0] viril [0/ 12], virilment [0/ 2] trufa [5/ 0], trufes [2/ 0], trufant [2/ 0], trufarien volateria [0/ 3], volateries [0/ 2] [1/ 0], trufat [1/ 0] (família etimològica de trufar [1/ 0]) vijares [35/ 0], vejares [2/ 0] àer [1/ 0] 153 Germà Colón / Maria-Pilar Perea / Hiroto Ueda Taula 17 (continuació) en el Tirant en el Curial prous [8/ 0] blandes [1/ 0] romandre [7/ 0] esmerçar [2/ 0] envides [9/ 0], anvides [21/ 0] assats [59/ 0] esglayat [2/ 0] sodolla [2/ 0] (en lloc de sadolla) llavors [2/ 0] trigar [5/ 0] ufana [2/ 0] desat [2/ 0] vituperosament [6/ 0] 3.5.3 Presència en totes dues obres - vermell / roig: vermel [0/ 1], vermeilles [0/ 1], vermells [0/ 3]; vermell [1/ 6], vermella [7/ 10], vermelles [5/ 4]; roig [0/ 1], roigs [1/ 0]; - sombra / ombra: sombra [1/ 0], hombra [1/ 0], ombra [0/ 4]; ombres [0/ 1]. 3.5.4 Presumptes valencianismes en el Curial S’indica a continuació una llista de lexemes del Curial que avui es qualificarien com a valencians 11 . Cal tenir en compte que l’actual caracterització dialectal pot no coincidir sempre, per abast i característiques, amb la de l’època medieval. Fóra interessant d’establir, especialment, mitjançant un corpus complet, una descripció precisa de cada dialecte del català en períodes cronològics rellevants. - acaçador [1/ 0] (435. 14718) 12 ; - acaçar [1/ 0] (435.14719); - ahurt [5/ 0] (180.6072; 254.8572 i 8578); - ahurtà, lo ~ (257.8685); ahurtà’l [4/ 0] (41.1299) lo ahurten [2/ 0] (126.4213); - almàguena [1/ 0] (386.13063); - alqueries [2/ 0] (363. 12303) 13 ; - ausades [1/ 0] (247.8346); - banyat [1/ 4] (220.7438); cf. §3.4.1; - bròfega [2/ 0] (337.11394); - cèquia [1/ 0] (158.3224); - cullereta [1/ 0] o ranapeix [1/ 0] (335.11354); 154 11 Vegeu més exemples a Ferrando 2007: 23-24. 12 Segons l’edició R. Miquel y Planas & A. Par; citada per pàgina i ratlla. 13 Vegeu la nota de l’edició de Miquel i Planas-Par, p. 524. Alqueria és mot de València i de les Balears, amb prou feines s’usa a les terres tortosines. Lingüística quantitativa: Curial vs. Tirant - desempachets: que·ns ~ [1/ 0] (249.8419), però desempatxa [1/ 0] (249.8422); - empachament [1/ 0] (180.6072); - empachar-lo [1/ 0] (232.7830); però hatxa [1/ 0] (233.7861) i moltes grafies de tx: empatxada [1/ 0]; empatxava [1/ 0]; - fel: la fel [1/ 2] (297.10036); - flixar [2/ 1] (123.4126); (93.3104); (123.4126) [també usat al Tirant]; - furtar [6/ 1] (53.1723) « no·m furtets» (56.1822): furtada [1/ 0], furtàs [1/ 0], furte [1/ 0], furtes [1/ 0], furtets [1/ 0], furts [1/ 0]; furtaré [0/ 1]; - llave [1/ 0] (383.12973) [primera persona de l’indicatiu present del verb llavar ‘rentar’]; - maravella [1/ 0] (1134.4505; 168.5650) [passim i tota la família etimològica; cf. §3.1.1]; - marjal [1/ 0] (335. 11353 i 54); cf. §3.4.2; - mentira [1/ 0] (353.11940); - oronella [1/ 0] (38515017); - pegar ‘contagiar’ [1/ 0] (210.7092); - plegar ‘arribar’: plegàs [1/ 0] (61.2012); pleguen [1/ 0] (325.10992); plegaren a una vila [1/ 0] (166.5594); plegaria [1/ 0] (50.1635); - raboses [4/ 0] (72.2368); - regalar [1/ 0]: or colat o regalat (11176); - ris ‘rigut’ [25/ 0] (54.1744; 450.15225); - roig: «la mia ploma vergonyosa que torna roia en la mia mà» [1/ 0] (8343.11609); «la ploma qui torna roia e vergonyosa en la mia mà» [1/ 0] (219.7409) [cf. «creus vermelles» [1/ 0] (p. 199.6731), «verges vermelles» [1/ 0] (6727)]; cf. §3.4.3; - soles, a ~ [12/ 0] (p. 136.4559; 170.5728; 290.9802; 388.13142); - sombra [1/ 0] (14941); cf. §3.4.3; - torcaren-li la suor [1/ 0] (144.4843); se torcà les làgremes [1/ 0] (360.12196); i que·t vulles torcar la cara [1/ 0]; havia ja torcada la spasa [1/ 0]; però li torcava la suor [0/ 1]. 3.6 Els gentilicis En el Tirant s’esmenta el gentilici valencià (valenciana [0/ 2]); en canvi, el terme català predomina aclaparadorament en el Curial (català [3/ 0], cathalana [1/ 0], cathalà [26/ 1], cathalans [13/ 0], catalans [5/ 0]). 3.7 Els topònims 3.7.1 Al Curial: Cathalunya [6/ 0]; Barcelona [4/ 0], Brachinona [1/ 0], Barchinona [2/ 0]; Pallars [1/ 0], Girona [1/ 0], Solsona [1/ 0], Portvendres [1/ 0]; Pinós [1/ 0], Barges [1/ 0], Orrea [1/ 0], Cerdenya [1/ 0], Holanda [2/ 0], Normandia [3/ 0], Perúgia [2/ 0], Salern [1/ 0], Salisberi [9/ 0]. 155 Germà Colón / Maria-Pilar Perea / Hiroto Ueda 3.7.2 Al Tirant: Belpuig [0/ 1], Bellpuig [0/ 7]; Montsant [0/ 4], Monsanct [0/ 2], Montsanct [0/ 1]; Monblanch [0/ 4], Montblanch [0/ 3]; Vallbona [0/ 1]; Mallorqua [0/ 3]; Spanya [0/ 4]; Portogal [0/ 8], Portogual [0/ 1]; Montpeller [0/ 1]; Macella [0/ 2]; Còrçegua [0/ 1]; Ferrara [0/ 3]; Cornualla [0/ 2]; Escòcia [0/ 2], Scòcia [0/ 5]; Albània [0/ 1]; Costantinoble [0/ 1]; Pèrsia [0/ 11]; Turquia [0/ 19]. 3.7.3 Al Curial i al Tirant: Ivissa [1/ 0], Ayviça [0/ 1]; Aragó [40/ 1]; Espanya [4/ 6], Spanya [0/ 4], Hispanya [0/ 2] (i el gentilici spanyol [0/ 4], spanyola [0/ 1], espanyols [1/ 1]); Europa [1/ 1]; Anglaterra [12/ 72], Englaterra [0/ 3], Engleterra [0/ 1]; Alamanya [9/ 21], Alemanya [2/ 0]; França [51/ 113]; Ytalià [1/ 0], Itàlia [0/ 1]; Grècia [3/ 26]; Gènova [12/ 2]; Monferrat [47/ 1], Monfferrat [1/ 0]; Nàpols [1/ 3]; Sicília [11/ 114], Ciçília [0/ 20], Cicília [0/ 48]; Jerusalem [3/ 2], Jherusalem [0/ 2], Gerusalem [0/ 1], Hierusalem [0/ 49]; Túniz [5/ 0], Tuniç [0/ 1], Túniç [15/ 53], Tunis [1/ 0]; Àfrica [14/ 0], Àfriqua [0/ 1]. 4. Conclusions S’han fet constar al llarg d’aquest treball dos tipus de factors que poden contribuir a inferir la provinença de l’autor del Curial: un té a veure amb aspectes relacionats amb les denominacions geogràfiques i antroponímiques, i un altre té a veure amb aspectes estrictament lingüístics. I encara n’hi hauria un altre que es fonamenta en qüestions pròpiament perceptives, les quals es basen en aspectes estilístics (cf. Colón en premsa). Sintetitzem a continuació els resultats dels dos primers factors. Entre els topònims s’hi a ŀ ludeixen, al Curial, a part d’uns de ben generals (Holanda, Normandia), algunes ciutats italianes, com ara Perugia i Salern, i sobretot de topònims de Catalunya, com Pallars, Girona, Solsona, Portvendres o Pinós. En canvi, en el Tirant els noms de lloc no tenen la mateixa intencionalitat, són escenaris de la presència del protagonista a Constantinoble, Pèrsia, Albània, Turquia, Còrsega o bé a algunes ciutats com ara Montpeller, Bellpuig, Montsant o Vallbona. Al Curial no s’hi esmenta mai València ni cap altre topònim de l’antic regne ni tampoc el gentilici valencià; en canvi, Catalunya i català hi apareixen constantment: els cavallers i altres personatges són catalans bé de Solsona, del Pallars, de Barcelona etc., i es parla de traduccions a la llengua catalana. Vet ací un tast, que citem de l’edició de Miquel i Planas-Par: - aquest cavaller cathalà (88.2918). - Vengueren los cathalans a Curial (97.3250). - . . . ab qui yo era, e dels altres cathalans (166.5609). - vós sots lo qui matàs Boca de far, en companyia dels cathalans (167.5620). - Berenguer conexia alguns mercaders catalans (391.13232) - Posaven en casa d’aquell mercader cathalà (402.13595). - yo vull seguir la manera d’aquells cathalans qui trasladaren los libres de Tristany e de Lançalot e tornaren-los de lengua francesa en lengua cathalana (111.3715). - piques que, en comun lenguatge cathalà són dites garçes (299.10087). 156 Lingüística quantitativa: Curial vs. Tirant - gentil home català, qui havia nom Galceran de Madiona (358.12122). - Cathalunya i Barcelona: «Sapiats que en tota Cathalunya és fama que vós érets mort» (400.13533) - molt rich e alegre, ab sa muller, de la qual era no poch content, en Cathalunya tornà (460.15570). - un parent mercader en Gènova, lo qual, no obstant fos de Barchinona tenia emperò casa en Gènova, e responia a molts mercaders de Barchinona (403.13616-19). Pel que fa als aspectes lingüístics de totes dues obres, es remarquen els més rellevants. 1. En l’aspecte fonètic es destaca: - En el Curial es troben les formes sencera [2/ 0], leugeres [1/ 0] i leugerament [8/ 0] mentre que al Tirant apareix la forma sancer, tan típica del valencià, malgrat que també s’hi troba lauger ‘lleuger’ [1/ 9] i laugera [2/ 6]. - El Curial duu vertader, variant que no sol aparèixer en texts valencians; cf. verdader en el Tirant. 2. En la morfologia s’aprecia: - Els representants de les formacions en -itia no fan mai -ea en el Curial sinó -esa; en canvi -ea abunda en el Tirant, tot i que ací també hi ha alguns casos de -esa. - L’interrogatiu és quiny al Curial [29/ 0] i quin al Tirant [0/ 7]; el plural hi coincideix: quinys [5/ 0] i quins [0/ 5]. - En els incoatius, l’extensió és -s(c) en el Curial (del tipus elegesc, meresc) i -x(c) al Tirant (del tipus mereixch, merex, seguex). - El passat simple del verb copulatiu és fonch en el Curial [144/ 0], absent del Tirant, el qual presenta fon [1/ 1278], la forma corrent als texts valencians. - En la conjugació del verb tenir, la primera persona de l’indicatiu fa tenc al Curial, però tinc al Tirant. - Els subjuntius en -ia del verb trobar, com ara tròpia, només apareixen al Curial. - El Curial recull sempre ordonar (només quan la e pertany a la vocal tònica hi ha ordene); a diferència del Tirant, que duu ordenar. 3. En l’aspecte lèxic cal assenyalar: - La família de minyó ‘nen’ del Curial, tan normal a Catalunya, és absent del Tirant, que recorre a altres sinònims. - El substantiu noces és propi del Curial enfront de boda, bodes del Tirant.Aquest és un tret modernitzant que contrasta amb un d’antiquat. Cal tenir en compte que l’escenari del Curial se suposa que té lloc al segle XIII, en l’època del rei Pere el Gran. - S’observa la presència al Curial de gayre, donc i adoncs, lladoncs, llavors, assats, envides i vijares, que no surten al Tirant, com ha quedat quantificat. - L’adverbi sempre no apareix mai al Curial, contràriament al que ocorre al Tirant [0/ 25], fet que cal tenir compte des del punt de vista de la cronologia 14 . 157 14 Cf. FEW s. semper. Germà Colón / Maria-Pilar Perea / Hiroto Ueda - El Curial té un seguit de lexemes que són ben corrents en valencià, com ara acaçar, ahurtar, almàguena, alqueria, ausades, bròfega, cullereta ‘cap-gros’, marjal, oronella, plegar ‘arribar’, rabosa, regalat ‘fos’, ris ‘rigut’, a soles, bambollats (peus), els quals, si no s’apliquessin altres criteris en sentit contrari, podrien fer pensar en una procedència valenciana de l’autor. Tots aquests factors lingüístics i de contingut no s’adiuen gens amb un pretès origen valencià de la nove ŀ la ni òbviament amb una provinença del català orienttal. La procedència de l’autor del Curial cal cercar-la en territori de l’avui anomenat català occidental, però probablement no gaire lluny de les terres del nord de Castelló. Malgrat l’esment de certs topònims de la zona lleidatana, com ara Oluges, Orcau, Solsona o Pinós, l’estudi lingüístic situa la llengua del Curial més aviat cap al sud del territori occidental, possiblement en una zona de transició, fet que podria justificar la presència d’alguns valencianismes (cf. §3.4.4). Així com els trets dialectals han d’haver canviat cronològicament 15 , la determinació geogràfica suggerida en aquest estudi i que es traça des d’un punt de vista sincrònic en relació amb la data de redacció del Curial, no es pot fer ressò de la discussió entre l’abast i extensió de la frontera que separa els dialectes valencians dels nord-occidentals, i que comprèn l’àrea de Tortosa i les localitats del nord de Castelló 16 . La divisió que traça històricament el riu de la Sènia té a veure amb aspectes administratius i no lingüístics. Aquest treball és una aproximació a la determinació de l’origen geogràfic del Curial mitjançant l’estudi quantitatiu del lèxic basat en corpus. El problema que presenta, però, aquest període històric i la caracterització dels dialectes dels territoris de parla catalana, és l’absència de prou materials que configurin un recull textual complet i representatiu, i que, alhora, quan es tracti de fer-ne comparacions, puguin actuar de texts de control. Mentre que, a través de l’aplicació de procediments matemàtics i estadístics, hi ha hagut darrerament iniciatives per esbrinar l’autoria d’una obra, aquest interès no ha transcendit, i menys en català antic, a determinar-ne la ubicació geogràfica. De ben segur que aquesta perspectiva aportaria nova llum a l’estudi del Curial e Guelfa. Basel Germà Colón Barcelona Maria-Pilar Perea Tokyo Hiroto Ueda 158 15 És possible que l’autor del Curial utilitzés trets arcaïtzants per fer més versemblant la nove ŀ la, l’acció de la qual se situa a finals del segle XIII. 16 Vegeu, entre altres, Gimeno 1986 i Colomina 1999. Lingüística quantitativa: Curial vs. Tirant Bibliografia Aramon i Serra, R. (ed.) 1930-33: Curial e Güelfa, Barcelona CICA = Universitat autònoma de Barcelona, Corpus Informatitzat del Català Antic (http: / / lexicon.uab.es/ cica/ ) Colomina, J. 1999: Dialectologia catalana. Introducció i guia bibliogràfica, Alacant Colón, G. 1985: «Era valencià l’autor del Curial? », Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura 61, 83-91. (Reproduït al llibre Problemes de la llengua a València i als seus voltants, València 1987, 43-53) Colón, G. en premsa: «Curial e Güelfa: ensayo de localización del anónimo autor» [Ponència en el Co ŀ loqui de Santander del 2007]. DCEC = Corominas, J. 1954-57: Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana, 4 vol., Madrid-Berna DCECH = Corominas, J. 1980-91: Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico, con la colaboración de J. A. Pascual, Madrid DECat. = Coromines, J. 1980-2001: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, 10 vol., Barcelona Espadaler, A. 1984: Una reina per a Curial, Barcelona Espadaler, A. 2007: «Sobre el lloc i l’ocasió del Curial e Güelfa», in: El (re)descobriment de l’edat moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran, Barcelona: 219-32 Faraudo de Saint-Germain, Ll. (ms.), Vocabulari de la llengua catalana medieval (http: / / www. iec.cat/ faraudo/ ) Ferrando, A. (ed.) 2007: Curial e Güelfa, Toulouse Ferrando, A. 1980: Consciència idiomàtica i nacional dels valencians, València FEW = Wartburg, W. von 1928-2002: Französisches Etymologisches Wörterbuch. Eine Darstellung des galloromanischen Sprachschatzes, Bonn/ Basel Gimeno, Ll. 1986: «El tortosí septentrional», in: Actes del VII Co ŀ loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Barcelona: 619-32 Hauf, A. (ed.) 2005: Martorell, J./ Galba, M. J. de: Tirant lo Blanch, edició coordinada per A. Hauf. Text original, València 1490, edició i notes: A. Hauf. Tirante el Blanco (traducció castellana) Valladolid 1511, edició i notes: V. Escartí; concordances lematitzades, índexs i revisió global del text: A. I. Peirats, València Hauf, A./ Escartí, V. (ed.) 1990: Martorell, J./ Galba, M. J. de: Tirant lo Blanc, 2 vol., València Khmelev, D./ Tweedie, F. J. 2001: «Using Markov Chains for Identification of Writers», Literary and Linguistic Computing, 16/ 3: 299-307 Koppel, M./ Schler, J./ Argamon, Sh. 2009: «Computational Methods in Authorship Attribution», JASIST 60/ 1: 9-26 Koppel, M./ Schler, J./ Argamon, Sh. 2011: «Authorship attribution in the wild», Language Resources and Evaluation, 45: 83-94 Martorell, J./ Galba, M. J. de 1978 [1490]: Tirant lo Blanc, València Miquel i Planas, R. (ed.) 1932: Curial e Güelfa. Text del XVen segle reproduhit novament del codex de la Biblioteca Nacional de Madrid per R. M. y P., ab estudis y notes del mateix y de Anfòs Par, Barcelona Par, Notes = Par, A. 1928: Curial e Güelfa. Notes lingüístiques i d’estil. Barcelona Rubió i Balaguer, J. 1984: Història de la literatura catalana, I, Barcelona Rubió i Lluch, A. (ed.) 1902. Curial y Güelfa. Novela catalana del quinzen segle, publicada a despeses y per encàrrech de la «Real Academia de Buenas Letras», Barcelona Somers, H./ Tweedie, F. 2003: «Authorship Attribution and Pastiche», Computers and the Humanities 37: 407-29 Ueda, H. 2009: «Palatal graphemes in a medieval Spanish biblical text: a corpus analysis of ‹i, j, y› in Genesis, Biblia de Alba», in: Kawaguchi,Y./ Minegishi, M./ Durand, J. (ed.): Corpus analysis and variation in linguistics, Amsterdam/ Philadelphia: 239-57 Veny, J. (ed.) 1971: Jacme d’Agramunt: Regiment de preservaciô de pestilència. Tarragona Woods, M. J. 2001: «Spanish Word Frequency: A Historical Surprise», Computers and the Humanities 35: 231-36 159