Vox Romanica 71 (2012): 160-162 Sobre el romesco, un terme romandalusí arribat al català 1 El DECat. tracta el mot romesco dins del concepte ‘mesclar’, derivat del llatí vulgar mi˘scuˇ lare i, aquest, al seu torn, de mi˘sce¯ re, amb significat de ‘barrejar’. A partir d’una cita de Sant Vicent Ferrer, inclou en l’entrada el verb remesclar i escriu que «és possible que aquest remesclar del català de València 2 , sigui una continuació de la forma romescolar que devia ser la del mossàrab dels Països Catalans. D’aquest ens ha quedat una curiosa supervivència en romesco, reducció de romèscol . . .». Després d’explicar la recepta d’aquesta salsa i la seva elaboració i ús primigeni com a condiment d’un plat de peix 3 , Coromines considera que l’antecedent evident del mot català es troba en l’andalusí rumí š kal que el Vocabulista in arabico, atribuït a Ramon Martí, tradueix pel llatí cete, plural grec de cetos, i afegeix que aquest mot s’aplica a tota mena de peixos grans, però molt particularment a la tonyina. «No en va - continua - Cambrils i l’Hospitalet de l’Infant, terra clàssica del romesco, tenen i han tingut grans almadraves, on es pesca la tonyina en grans quantitats». Tot seguit, l’i ŀ lustre etimòleg comenta l’estudi publicat per Griffin 1961 sobre l’anàlisi lèxica i fonètica del Vocabulista i es mostra d’acord amb aquest investigador quan qualifica d’errada la glosa masculus cete que figura en el text àrab llatí i, en conseqüència, d’agosarades i errònies la identificació i l’etimologia 4 que proposà Simonet 1887. Segons aquest autor, rumí š kal seria una espècie de balena, és a dir, la balæna musculus (sic) citada per Plini el Vell (Naturalis Historia, llibre IX, capítol 62) i que segons Isidor de Sevilla (Etymologiarum, llibre XII, capítol 6) correspondria a la musculus (sic), quod sit balænæ masculus 5 . Coromines argumenta que «és molt difícil de creure que cete, en aquest diccionari escrit en el Mediterrani, es pogués referir a la balena, animal raríssim en el Mediterrani, i no a la tonyina», que considera «el sentit més clàssic i corrent de cetos, cete». 1 Dedico aquest estudi a Federico Corriente, mestre i amic, que en qualsevol conversa dóna idees i així ho va fer en ocasió d’una calçotada, en comentar que caldria fer una revisió del que han dit els etimòlegs sobre la tan famosa salsa romesco catalana. Recordem que, a partir de la 2 a edició del diccionari normatiu (DIEC2, q.v.) la denominació romandalusí substitueix l’incorrecta «mossarabisme» i designa els dialectes romànics parlats a Alandalús. 2 De fet, però, i, segons el DCVB, q.v., el verb en qüestió també és usat en les Obres Rimades de Ramon Llull i en l’anònim Receptari de Micer Johan, amb el significat de ‘tornar a mesclar’ o ‘remenar una cosa per mesclar-la’. 3 Efectivament, i segons el DIEC2, es tracta d’una «salsa feta amb nyores, tomàquets, alls i cebes escalivats, una picada d’ametlles o avellanes, oli i altres ingredients, que se serveix com a condiment d’un plat, principalment de peix». 4 Val a dir que Griffin s’absté de donar-ne l’etimologia. 5 El terme musculus passà a la classificació de Linneo en la denominació Balænoptera musculus i correspon a la balena blava o rorqual. Sobre el romesco 161 Afirma tot seguit que l’autor català de la glosa que figura al Vocabulista hi afegí l’infundat aclariment masculus cete tot referint-se a la «pseudo-etimologia balænæ masculus (o potser ja masculus cete), errada com a etimologia i arbitrària com a definició» i conclou que «el romesco no s’ha aplicat solament a una salsa, i no solament a la tonyina, sinó a d’altres plats de peix». En aquesta darrera afirmació crec que Coromines té raó. Però arribats aquí, cal referir-se a l’estudi del ja esmentat Corriente 1989 sobre el Vocabulista, on aporta al respecte una informació fonamental pel tema que aquí ens ocupa: es tracta del refrany número 15 recollit en l’obra d’un important lexicògraf andalusí que diu: i ḏ à ràyt alba ŀ lín ab š ír barrumískal (cf. Bencherifa 1971- 75) i que significa «quan vegis balena, pots anunciar rumí š kal». Penso que aquesta dita mostra clarament que el rumí š kal era, sens dubte, el mascle de la balena i que, en conseqüència, la interpretació de la glosa del Vocabulista que va entendre Simonet era la correcta: cal llegir masculus i no pas musculus. És ben cert que després Simonet elucubrà sobre l’origen de la sí ŀ laba inicial / ro/ , que va creure derivada del grec ῥοή (fluctus) o del llatí rheuma, amb el mateix significat, que seria utilitzada per mare en el baix llatí, i que inventà pel cetaci en qüestió la denominació de rheuma musculus, la contracció de la qual hauria donat el terme rhemusculus, que explicaria, segons ell, el posterior rumí š kal. Però penso que l’itinerari del mot no va anar per aquí i que la seqüència de la formació baix llatina, després romandalusí i, finalment, catalana, del terme, va ser la següent. Tal com succeí, per exemple, amb el terme labarkah, que recull el mateix Vocabulista i que provenia del baix llatí barca, masculus va passar al romandalusí amb l’article incorporat, és a dir, amb la forma */ lo+màsklu/ i, aquesta donà */ lumú š k[al]/ */ lumí š kal/ rumí š kal. Pel que fa a la sí ŀ laba inicial, no és un residu de rheuma, com creia Simonet, sinó el resultat de la dissimilació, a causa de la / l/ final, en / r/ de l’article incorporat. Cal pensar, per acabar, que més endavant, el terme s’hauria aplicat a qualsevol cetaci - potser més probablement al dofí, i no pas als túnids - que és animal de carn dura i que precisa l’acompanyament d’una salsa. Després, el nom de l’animal passà a designar la salsa i aquesta fou utilitzada en d’altres plats. Val a dir, finalment, que no apareix res que s’hi assembli en els receptaris catalans medievals que ens han pervingut, possiblement per tractar-se d’un condiment que acompanyava menges de poca categoria, com succeeix avui, malgrat l’èxit popular que tenen, amb els calçots. Barcelona Dolors Bramon Bibliografia Bencherifa, M. 1971-75: Am ṯ âl al ʿ awâmm fi l-Andalus li-Abî Ya ḥ yà al-Zajjâlî, 2 vol., Fez Corriente, F. 1989: El léxico árabe-andalusí según el «Vocabulista in Arábico», Madrid DCVB = Alcover, A. M./ Moll, F. de B. 1978-79: Diccionari català-valencià-balear, 2 a ed. corregida i posada al dia, 10 vol., Palma de Mallorca DECat. = Coromines, J. 1980-2001: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, 10 vol., Barcelona DIEC2 = Diccionari de la llengua catalana, Institut d’Estudis Catalans, 2 a ed., Barcelona 2007 Griffin, D. 1961: Los mozarabismos del ‘Vocabulista’ atribuido a Ramón Martí, Madrid Simonet, F. J. 1887: Glosario de voces ibéricas y latinas usadas entre los mozárabes, Madrid 162 Dolors Bramon